Drama
‘Baby’: sempre a la contra
És una pel·lícula impossible, extrema i histriònica, però alhora necessària per continuar avaluant aquest cine a la contra, antiinstitucional, que es pot fer i s’ha de fer en aquest país
baby /
És molt emocionant el cine de resistència que practica Juanma Bajo Ulloa, ex ‘enfant terrible’ del cine espanyol. Després de provar projectes una mica més comercials, una mica més pròxims a un públic menys minoritari (a l’estil d’‘Airbag’), amb ‘Baby’ sembla que torna als temps iconoclàstics en què provocava tota mena de reaccions amb obres al límit com ‘Alas de mariposa’ i ‘La madre muerta’.
Pot ser que no hi hagi ningú com Bajo Ulloa en el cine espanyol actual. I ‘Baby’ ho demostra de sobres. És un treball insatisfactori, però gens menyspreable. És una pel·lícula impossible, extrema i histriònica, però alhora necessària per continuar avaluant aquest cine a la contra, antiinstitucional, que es pot fer i s’ha de fer en aquest país.
Notícies relacionadesEn aquesta història d’addiccions en la qual una heroïnòmana dona a llum, ven la seva filla a una traficant de nens i després intenta recuperar-la, Bajo Ulloa prescindeix de la paraula (tot i que utilitza la música amb massa generositat), fa analogies potser massa evidents (el pla d’una aranya menjant un insecte, seguit de la imatge de la protagonista injectant-se droga) i porta sempre cada situació al límit dramàtic i formal.
No és una pel·lícula perfecta, no és rodona, hi ha moments que fascinen i d’altres que grinyolen, però ‘Baby’ és coherent amb el que sempre ha volgut fer Bajo Ulloa. I això sempre és més que lloable.
