Crítica de 'Helmut Newton: the bad and the beautiful': entre el feminisme i la misogínia

El treball de Helmut Newton, el fotògraf que va modelar la imatge de l’alta costura a les revistes de moda de diverses dècades, continua generant debat entre els qui el consideren una arma d’empoderament femení i els que creuen que utilitzava les dones com a objectes. Segons el perfil que ens ofereix el director Gero von Boehm, els qui van passar davant la seva càmera l’adoraven. Utilitzant majorment les veus de dones que van treballar per a ell com Claudia Schiffer, Grace Jones i Isabella Rossellini –l’únic testimoni masculí l’ofereix Newton a través de material d’arxiu–, la pel·lícula proposa arguments no sempre convincents per netejar el nom del protagonista.

Von Boehm no para gaire atenció a la possibilitat que Newton realment fos misogin, ni es pregunta què era el que l’obsessionava de les formes femenines, ni dona espai a opinions no obertament elogioses malgrat que fer-ho ens hauria ajudat a comprendre millor tant l’artista com la seva obra i a entendre, per exemple, com un jueu que va estar a punt de morir en mans dels nazis sentia tanta fascinació per Leni Riefenstahl. El seu únic interès és fer-nos valorar Newton pel seu humor, enginy i capacitat de subversió. I contemplant les seves fotografies, realment, és difícil resistir-s’hi.