LLETRES CATALANES

Irene Pujadas i Laia Viñas guanyen el premi Documenta 'ex-aequo'

Després de l'edició del 2019, que va quedar deserta, aquest el 2020 el jurat destaca l'alt nivell dels manuscrits

combo-ana

combo-ana

1
Es llegeix en minuts

Després que l’edició del 2019 del Premio Documenta quedés deserta, la d’aquest 2020 ha sigut qualificada com «la convocatòria més disputada i insòlita dels últims anys», on cada membre ha votat i defensat un manuscrit diferent, ha arribat amb doble guanyador ‘ex-aequo’, dues autores, Irene Pujadas i Laia Viñas. La primera amb el volum de relats ‘Els desperfectes’ i, la segona, amb la novel·la ‘Les closques’, títols que publicarà al març L’Altra Editorial. 

D’‘Els desperfectes’, el jurat ha destacat «un estil net i vibrant, una llengua polida i alhora vivíssima i un punt de negror i escabrositat molt saludables. La veu narrativa darrere dels relats és segura i ambiciosa i la destresa narrativa en la construcció de cada conte és més que notable». Els relats de Pujadas giren entorn de dos grans temes, la mort i el menjar, i els seus personatges s’embarquen en empreses gens pragmàtiques, accepten desgràcies amb molta tranquil·litat o busquen alternatives poc realistes als seus problemes. 

De la novel·la de Viñas, Les closques’, el jurat ha valorat «la maduresa literària i la complexitat narrativa, sorprenents en una escriptora tan jove, l’elaboració estilística i la bona construcció dels personatges, així com l’ambició i la qualitat de la llengua». La trama comença amb el retrobament d’un home amb la seva filla després d’anys sense tenir contacte. 

Contra els discursos apocalíptics

Notícies relacionades

Segons el jurat, «aquest 2020, i serveixi això com nota d’optimisme en temps convulsos i en contra dels discursos apocalíptics sobre la qualitat i la salut de la nostra literatura, hi havia molts manuscrits premiables i el nivell general era molt alt». 

L’última –i única– vegada que hi va haver un ‘ex-aequo’ en el Premi Documenta va ser el 1998, quan van guanyar Vicenç Pagès Jordà per  ‘En companyia de l’altre’ i Sebastià Alzamora per ‘L’extinció’.