Territori Lovecraft

Els soterranis del Cadogan estan embrancats en els preparatius per al sopar d’Acció de Gràcies, el dijous 26 de novembre, a fi de complimentar el convidat d’aquesta quinzena, l’honorable Howard Phillips Lovecraft. La nostra xef, la senyora Patmore, acata ordres superiors de mala gana i consulta receptaris amb prevenció –el gall dindi, la salsa de nabius vermells, el pastís de carbassa–, ja que no acaba de comprendre els costums dels seus cosins, els puritans de Nova Anglaterra, ni congenia amb el nou hoste, que, amb el mentó alçat, presumeix davant el servei de ser descendent dels colons que van desembarcar del mateix ‘Mayflower’. Si per ella fos, de les cuines en sortiria un pop a la gallega, amb els seus vuit tentacles ben empolvorats de pebre vermell picant, com a antídot contra l’entitat primigènia Cthulhu, que espera l’alineament de les estrelles per ressorgir des de la seva casa submarina.

Tot i que el seu nom fa aixecar alguna cella, potser pel seu estil ampul·lós o més encara per les seves conviccions racistes, noms com Borges, Stephen King i Michael Houellebecq han rendit homenatge a H.P. Lovecraft, demiürg d’un univers immortal i mestre en la recreació d’atmosferes inquietants. El geni de Providence va beure d’Edgar Allan Poe i de Lord Dunsany fins a l’últim glop per transformar el gènere: com que el conte de por ja no podia continuar vivint de rendes gòtiques –el cementiri, la mansió embruixada, les ombres oníriques–, Lovecraft va alçar la vista cap al firmament i, en un gir cap a la ciència-ficció moderna, va inventar l’horror còsmic. Flotant en la vastitud de les galàxies, va escriure, l’home viu «en una plàcida illa d’ignorància al mig de mars negres i infinits».

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Estem d’enhorabona, doncs, perquè Nórdica acaba de publicar una de les seves millors obres, ‘El color que cayó del espacio’, amb magnífiques il·lustracions d’Albert Asensio. Una història ambientada en el territori mític d’Arkham, on un misteri cromàtic, impossible de definir, torna bojos els cavalls i fa que la fruita maduri pudent. El cineasta Richard Stanley en va fer una versió fílmica el 2019, amb Nicholas Cage al capdavant del repartiment, iniciativa que va tenir el seu mèrit: Lovecraft narra més que descriu, convençut que el pitjor enemic de la por és entrar en detalls.