La música també és per als sords

Només les persones sordes que utilitzen ajuts tècnics com ara implants coclears o audiòfons sí que senten la música i les lletres perfectament, mentre que les persones que no els utilitzen només senten les vibracions produïdes per la música a través del cos. La presència d’intèrpret en llengua de signes els permet entendre de què van les cançons. «Acudir a un concert és una cosa especial perquè no és tan habitual que puguem participar en aquest tipus d’activitats pensades majoritàriament per als oients. El seu món i el nostre són diferents,e però les cançons ens poden arribar també a nosaltres si disposem d’un signant», explica amb llengua de signes el Carlos, un home de 72 anys que es va quedar sord al poc de néixer a causa d’una meningitis.

Gran dificultat

Ell va disfrutar d’un concert organitzat per enCantados de Las Isabeles, compenetrat duo de la cantant i ‘bailaora’ Isabel Vinardell i la guitarrista Isabelle Laudenbach. Al local de Gràcia Soda Acústic molts sords s’estrenyien contra el pit un globus ofert per enCantados. «M’ha agradat molt el taloneig que s’ha marcat en l’última cançó la cantant quan ballava, perquè m’ha arribat molt bé aquesta vibració del terra», afegeix el Carlos. «La seva veu no sé com sona, però les seves paraules m’han emocionat». Els poemes en català, castellà i francès que van interpretar formaran part del pròxim disc de Las Isabeles. Eren tan bonics com difícils de traduir als no oients, segons va explicar Eva García Codorniu, la signant. Va aprendre la llengua dels signes de manera natural. Els seus pares són sords. Per a ella comunicar-se amb signes és tan normal com parlar. Tot i així, signar cançons és tot un repte. No és gens fàcil i menys «quan es tracta de poesia», explica.

Durant el concert, les persones sordes no es fixen gairebé en el duo. Els seus ulls estan clavats en la intèrpret, que va descalça per estar més còmoda i vesteix de negre perquè les mans li ressaltin més sobre el cos. La coreografia –la seva expressivitat va molt més enllà de les mans i és com si ballés– va emocionar la desena de sords congregats a les primeres files. Van sonar temes com ‘Monotonía’, basat en el poema d’Alfonsina Storni; ‘Ouvrir la bouche’, de Dorothée Volut, o ‘La llibertat exclusiva’, d’Héctor Arnau, tots molt aplaudits per tota mena de públic, oient o no.

Un món nou

Fa 20 anys no hi havia concerts inclusius. Per a gent com els pares de l’Eva, el món de les cançons és nou. «No té sentit traduir de forma bimodal, paraula per paraula, quan es tracta d’una cançó. És millor adaptar», apuntava la intèrpret. Núria Martorell i Francina Cortés, impulsores d’enCantados, estan encantades amb ella: «És una persona ‘coda’, que és com es denominen els oients fills de sords. La seva manera de signar ens té meravellades. Ella mateixa explica que és la seva llengua materna ¡i paterna! No només parla amb les mans, utilitza tota la seva expressivitat i tot el cos», ressalta Martorell. «La primera vegada que vaig contactar amb intèrprets de llengua de signes va ser al Festival Esperanzah! Comprovar l’emoció que sentien persones sordes que mai havien anat a un festival de música em va fer replantejar el concepte d’enCantados», recorda. «Això va ser a l’octubre [de l’any passat], així que aquell mateix mes vam fer el nostre primer concert inclusiu, amb el napolità Alessio Arena. Des d’aleshores, tots els nostres esdeveniments han sigut amb intèrprets de llengua de signes».

La cantant Rozalén actua des de fa anys amb una intèrpret de llengua de signes, Beatriz Romero. No era habitual quan van començar però tot està canviant. L’Auditori, que tenia previst implantar el bucle magnètic que permet sentir als que porten un implant coclear, de moment el va utilitzar en tres concerts del Festival Beethoven la temporada passada. Un incloïa ‘Egmont’, on també un especialista va signar el poema de Goethe que va llegir l’actor Àlex Casanovas. 

Des del 2014 totes les funcions de la programació estable del Liceu compten amb bucle magnètic en òperes, concerts, recitals, ballet i programació del Petit Liceu familiar i escolar. «És un servei estable del teatre que no necessita donar-se d’alta, per això és difícil conèixer-ne el nombre d’usuaris, però sabem que hi ha un alt grau de satisfacció, segons ells mateixos ens han traslladat», expliquen des del Liceu. «El seu sistema és magnífic», diu agraïda Mireia Soler, una dona amb sordesa progressiva que ha pogut disfrutar de nou de la ‘Cavalcada de les Valquíries’ o la marxa triomfal d’‘Aida’.  

¿Obsolet?

El Palau de la Música no disposa de bucle magnètic. Fonts de l’auditori modernista consideren que el també anomenat anell magnètic «quedarà obsolet aviat a causa de la nova generació d’audiòfons». Tot i així el Palau té voluntat inclusiva i aquesta temporada acollirà un concert en el cicle de la Simfònica del Vallès amb una ‘Novena’ de Beethoven molt especial, en què participarà la Jove Orquestra Graeme Clark (JOGC), integrada per nens sords amb implant coclear. Pujaran a escena per unir-se als músics professionals en un bis de ‘L’himne de l’alegria’.

Notícies relacionades

Més vendes en un Comic Barcelona que ha registrat 110.000 visites

Sols i amb una discapacitat

Des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat s’estan fent esforços per ser més inclusius. «Una gran part d’equipaments municipals disposen d’anell magnètic (o freqüència FM) per a persones sordes». No obstant, consideren que «el nombre d’espectacles teatrals i musicals signats no és suficient».

Malgrat tot l’exposat, la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), que gestiona des de fa anys l’adaptació en LSC (llengua de signes catalana), afirma que la majoria dels seus afiliats «disfruten més de la cultura i de la identitat pròpies de la comunitat sorda, i per això la música no els crida gens l’atenció».