GUARDONS

Manuel Baixauli guanya el premi Llibreter gràcies a 'Ignot'

El jurat també reconeix 'Tardor', de l'escocesa Ali Smith, l'àlbum il·lustrat 'Migrants', d'Issa Watanabe, i les obres de literatura infantil i juvenil de Muriel Villanueva i Benjamin Alire Sáenz

El Gremi de Llibreters espera que les llibreries es considerin comerços de béns essencials i puguin continuar obertes davant un possible nou confinament dur per la pandèmia

jmdiaz51990446 27 01 2020   barcelona  entrevista   manuel baixauli publica201106103008

jmdiaz51990446 27 01 2020 barcelona entrevista manuel baixauli publica201106103008 / Jorge Gil

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

‘Ignot’ (Periscopi), novel·la de l’escriptor de Sueca Manuel Baixauli, en què revela un món insòlit de creadors fracassats i genis solitaris per descobrir, s’ha alçat aquest divendres amb el Premi Llibreter que organitza el gremi de llibreters de Catalunya. L’obra, ha comentat el mateix autor per videoconferència, «tracta de l’esperança de les veus silenciades». Aquesta 21a edició també ha reconegut el llibre ‘Tardor’ (Raig Verd / Nórdica), de l’autora escocesa Ali Smith, en la categoria d’altres literatures. 

En literatura infantil i juvenil han sigut premiats ‘Dunes. Diari d’un altre estiu’, de Muriel Villanueva (Babulinka), en català, i ‘Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers’ (L’Altra Tribu / Cross Books), de Benjamin Alire Sáenz, a altres literatures.

Com a millor àlbum il·lustrat, el guanyador del premi del Gremi de Llibreters és ‘Migrants’, d’Issa Watanabe, obra sense paraules on a través del periple d’un grup d’animals diversos aboca llum sobre el drama dels refugiats i la migració forçosa (Libros del Zorro Vermell el publica en català i castellà). 

Il·lustració de la portada de ‘Migrantes’, premi Llibreter al Millor àlbum il·lustrat / Issa Watanabe

Davant un possible nou confinament dur a causa de la pandèmia en què, com va passar al març, només podien obrir comerços de béns essencials, la presidenta del Gremi de Llibreters, Maria Carme Ferrer, a més d’insistir que «la cultura és segura», ha manifestat durant l’anunci dels premis la seva esperança en què «les llibreries puguin considerar-se un servei essencial, com les botigues d’alimentació» i puguin, per tant, mantenir-se obertes. 

El món desconegut d’‘Ignot’

«Com indica el títol, quan comences a llegir ‘Ignot’ entres en un món desconegut, un món ple de dubtes, un món que tant podria ser imaginari com real –ha explicat el jurat del Llibreter sobre la novel·la de l’escriptor valencià–. ¿Fracasses realment quan la teva obra no és coneguda? ¿És indispensable el reconeixement? Baixauli t’endinsa en un univers creatiu, desolador, angoixant sovint, en el qual no saps si és la teva ment o la seva pròpia història la que et juga una mala passada. Una literatura per creure, una literatura per llegir». 

En la seva intervenció, Baixauli, autor d’altres títols celebrats com ‘L’home manuscrit’ i ‘La cinquena planta’, ha recordat que «el món és ple de veus silenciades. Algunes creen racons inèdits però el món és un galliner. Un brunzit omple el món, els mitjans de comunicació, les pantalles... Mai ha sigut tan difícil fer visible el talent silenciat. Amb la pressa, amb el soroll, es fa difícil. El món és un embolic immens i necessita missatges complexos». L’autor ha afegit que l’esperança rau en els editors, correctors, dissenyadors, premsa, crítics, llibreters i en «el lector sobirà, que decideix el destí del llibre». «Vosaltres sou l’antídot del soroll, l’esperança de les veus silenciades tema del qual tracta ‘Ignot’», ha afegit per concloure que perquè aquest talent sigui més visible, «s’hauria de millorar el filtre per separar el que té interès del que és soroll. Avui, a internet, hi ha molta palla que oculta el gra, així que fan falta intermediaris que sàpiguen distingir bé el gra de la palla».

Sobre ‘Tardor’, primer llibre del quartet estacional d’Ali Smith, el jurat ha valorat que «és una obra de múltiples facetes que gravita sobre una relació veïnal d’on neix una afectivitat atípica i un aprenentatge mutu entre els dos protagonistes que creix amb els anys, i amb el ‘brexit’ de teló de fons. El seu estil narratiu intel·ligent incorpora trets de gran humanitat, intimistes i poètics amb moments d’humor àcid i d’altres amb dissertacions de temes d’actualitat i reflexions sobre l’art. Aquests trets formen un calidoscopi literari que fan d’Ali Smith una autora imprescindible». 

La mateixa autora ha destacat en un vídeo gravat la tasca de llibreters i traductors (les seves són Dolors Udina, en català, i Magdalena Palmer, en castellà). 

La migració forçada explicada sense paraules

Notícies relacionades

L’autora peruana Issa Watanabe, que va viure diversos anys a Mallorca, en va dedicar dos a treballar en ‘Migrants’. «L’àlbum genera una conversa sobre la immigració, funciona com a punt de partida perquè tant nens com adults hi reflexionin. En el llibre es veu com pot ser de dur aquest camí. Hi ha gent que et diu si no és un tema massa dur per explicar-ho als nens, però jo crec que és la manera més honesta de fer-ho. Hi ha pèrdua, dol i tristesa, com n’hi ha en una experiència de migració forçada, no podia explicar-ho de cap altra manera, però vaig intentar que hi hagués també una esperança, que no es pot perdre», ha comentat l’autora per videoconferència. 

El fet que el llibre sigui només en imatges «pot provocar que el lector generi el text», ha considerat Watanabe, l’obra del qual va ser «una resposta emocional» davant una experiència de fa anys vinculada al tema. «Davant unes imatges que em van commoure molt vaig fer uns dibuixos i després d’altres... Hi ha molt silenci al llibre, igual que sovint emmudim davant aquestes situacions». Segons la seva editora, Estrella Borrego, «és un llibre silenciós que trenca el silenci» i permet parlar de «camps de refugiats, drets humans o solidaritat».