25 nov 2020

Anar al contingut

ÒBIT

Javier Reverte, l'escriptor que ens va explicar l'Àfrica

El periodista i escriptor, referent de la literatura espanyola de viatges, mor a Madrid als 76 anys

Antonio Baquero

Javier Reverte, l'escriptor que ens va explicar l'Àfrica

JORDI COTRINA

Un viatge a l’Àfrica dona per a molt. En la seva exuberant naturalesa i història sempre hi ha veta per al relat. Però cal saber explicar-lo. I el periodista i escriptor Javier Reverte, mort aquest dissabte als 76 anys, ho va fer millor que ningú en les lletres espanyoles. Potser perquè així complia el somni d’un nen madrileny a qui li agradava tant Tarzan que la seva mare va decidir inventar-se històries sobre aquell continent.

Autor prolífic, va deixar 24 llibres de viatges. No només de l’Àfrica. Els seus sabatots i la seva ploma van recórrer gairebé tot el globus amb l’esperit sempre com una pàgina en blanc per rebre el que el camí volgués donar-li. «Soc només uns quants dies més vell que quan vaig marxar... però molt més savi».

Després d’estudiar Filosofia, es va diplomar en Periodisme, un ofici en el qual va destacar com a enviat especial i que li va portar a ser subdirector de ‘Pueblo’, corresponsal a París i Londres, i reporter d’‘En Portada’, a TVE.

Amb la seva obra cabdal, ‘El sueño de África’ –primera entrega del seu ‘Trilogía de África’–, va arribar a un èxit poc habitual amb aquest gènere literari a Espanya. Tot i que aquest text va ser rebutjat per diverses editorials. Però quan va aparèixer a les llibreries, el boca-orella va fer la resta amb un llibre en el qual Reverte va encunyar una fórmula –barrejar el relat d’un viatge guiat moltes vegades per una gran obra literària amb la narració d’esdeveniments històrics– que repetiria més tard en altres destinacions.

«L’Àfrica té una aura especial i la tendresa d’un somni infantil», va escriure aquest orfebre de les descripcions paisatgístiques. El seu talent també desplegava les ales quan tocava relatar episodis del passat. En les seves pàgines queden retratats amb clarobscurs personatges històrics com Livingston, Burton, Speke, Stanley, Brazza, Shaka o l’espanyol Pedro Páez, el jesuïta que va ser el primer europeu que va veure les fonts del Nil Blau, entre molts d’altres.

Impagable és la seva descripció de l’encàrrec que l’any 1869 Gordon Bennet, llavors director de ‘The New York Herald’, va fer a un inexpert periodista Henry Morton Stanley, que era a Madrid escrivint un reportatge sobre el general Prim. «Trobi a Livingston», va ordenar Bennet a Stanley tot i que, això sí, ja de passada, abans li havia encarregat que assistís a la inauguració del Canal de Suez, que remuntés el Nil, que després anés a Jerusalem, després a Constantinoble, que cobrís la guerra de Crimea i que visités el Caucas, i que com que Bagdad li quedava de camí, enviés des d’allà algun article, que creués Pèrsia per dirigir-se a l’Índia i que allà s’embarqués cap a l’Àfrica. «Passi-ho bé i que Déu l’acompanyi», va rematar el director.

En els seus textos, Reverte alternava profundes reflexions personals –«La funció de l’home a la Terra és viure, no existir»– amb hilarants anècdotes i descripcions, com la que fa sobre una aerolínia tanzana a la qual s’anomenava ‘Air May Be’ (‘Air Potser’): «La distingeixen tres característiques: mai compleix els horaris de sortida, mai compleix els d’arribada i en molt poques ocasions tampoc els itineraris anunciats».

Jugar-se la vida 

Com Reverte reconeixia, l’èxit d’‘El sueño de África’ li va permetre emprendre la segona, ‘Vagabundo en África’, on es deixava arribar per l’estela de Joseph Conrad al ‘Cor de les tenebres’ i en el curs de la qual va estar a punt de perdre la vida en mans d’un milicià drogat al Congo. També va estar a punt de morir per malària cerebral a l’Amazònia, on es va desplaçar per escriure un altre llibre.

Però Reverte no era només un escriptor de viatges. Quedar-se amb això és quedar-se a mitges amb qui va ser autor de cinc biografies, quatre poemaris i 12 novel·les, entre les quals hi ha les ressenyables ‘Campos de fresa para siempre’ i ‘Lord Paco’, el vibrant ‘thriller’ ‘El médico de Ifni’ i la joia ‘Todos los sueños del mundo’.

Els últims anys de la seva vida va mantenir una lluita legal amb la Seguretat Social, que considerava incompatible la seva pensió com a jubilat amb els drets d’autor per la seva obra i que el 2015 li va imposar una multa de 120.000 euros i li va retirar la pensió. Finalment, el 2019 la justícia li va donar la raó tot i que aleshores havia hagut de vendre fins i tot una vivenda per fer front a aquells pagaments.