'Sentimental': bretxes emocionals

Deixem el gènere en comèdia, tot i que ‘Sentimental’ pot arribar a ser tan àcida quant al retrat de les relacions de parella com anteriors pel·lícules de Cesc Gay enquadrades millor en el drama, cas d’‘En la ciudad’ o de ‘Ficción’.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

L’aposta és senzilla: quatre personatges i un únic decorat. El film tradueix a la pantalla el que Gay va presentar abans als escenaris teatrals, tot i que la peça llavors es va titular ‘Els veïns de dalt’. Efectivament, el drama arrenca amb l’arribada d’una parella al pis de la parella que viu sota d’ells. Arrenca, tot i que abans ja s’han posat les cartes sobre la taula: la discussió entre els personatges encarnats per Javier Cámara i Griselda Siciliani, prèvia a aquesta irrupció en el seu hàbitat dels interpretats per Belén Cuesta i Alberto San Juan, és bastant desoladora. La vida en comú té aquestes coses. El temps ho destrueix tot, com van dir, d’una altra forma, Martin Amis a ‘La flecha del tiempo’ i Gaspar Noé a ‘Irreversible’. 

La dissolució o alentiment de l’amor, l’afecte, la companyia i la vida en comú s’expressa al film de Gay de forma més suau, delicada si es vol, amb girs irònics i gags més forçats. D’aquí, potser, la reconversió del títol. ‘Els veïns de dalt’ passa a dir-se ‘Sentimental’, una paraula amb diferents significats a mesura que avança la nit i els quatre protagonistes mostren els seus dubtes i limitacions, tant individuals com formant parella. Gay no dissimula l’origen escènic de la proposta, entre altres coses perquè va escriure la peça com si fos un guió cinematogràfic. No tindria sentit treure els quatre protagonistes d’aquest escenari inalterable o introduir altres personatges. És un film de text i d’actuació. Una peça de cambra, cosa que tampoc l’allunya tant d’altres treballs del director de ‘Truman’.