'Las brujas' (de Roald Dahl): de bruixeria i ratolins

Portada ja al cine el 1990 per Nicolas Roeg a ‘La maledicció de les bruixes’, amb Anjelica Huston en el paper de la Gran Bruixa que ara interpreta Anne Hathaway, ‘Las brujas’ és l’adaptació de la novel·la de Roald Dahl als temps socials i racials que corren. Tot i que dirigida per un cineasta blanc i nord-americà, Robert Zemeckis, i produït per dos directors mexicans, Alfonso Cuarón i Guillermo del Toro –el segon també en funcions de guionista–, la història dona un tomb quant a la identitat racial dels seus protagonistes, que ara passen a ser un noi negre i la seva àvia, els dos nord-americans, quan en el relat original són un noi anglès i la seva àvia noruega.

Més enllà d’aquesta inversió, i de situar l’acció als Estats Units del 1968, en època de drets civils i activisme antisegregacionista, la nova versió conserva l’alè fantasticocòmic de Dahl i lluu sobretot en la capacitat que té Zemeckis de fer molt orgànic el món digital: les transformacions de les bruixes en ratolins, l’esbojarrada persecució en un terra de fusta atapeït de trampes per a aquests mateixos ratolins o la boca amb lleugeres cicatrius als extrems de la Gran Bruixa, que l’acosta al protagonista de ‘El hombre que ríe’ i al Joker, fins que la ganyota es converteix en un forat del terror.