DISPONIBLES EN 'STREAMING'

10 joies ocultes del terror per veure aquest Halloween

Reunim alguns clàssics per recuperar i títols per reivindicar amb els quals passar-ho gloriosament malament aquest cap de setmana

zentauroepp55631428 icult 28 10 2020 reportaje cine halloween oculus201028152901

zentauroepp55631428 icult 28 10 2020 reportaje cine halloween oculus201028152901

6
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Qualsevol excusa és bona per marcar-se un programa doble de terror a casa, però que sigui nit de Halloween, o què coi, vigília de Tots Sants, és doblement bona. Les plataformes de ‘streaming’ ens ho posen fàcil i, alhora, difícil amb els seus vastos, gairebé massa vastos catàlegs, en els quals per trobar una joia s’han d’esquivar calamitats.  

Però des d’aquí hem volgut facilitar la tasca i recomanar deu joies (més o menys) perdudes que es poden localitzar en una gran varietat de fonts. No són les pel·lícules de sempre, sinó clàssics dels quals no se’n parla prou o alguns films dels quals no se’n parla com a clàssics quan, en realitat, ho són. Passin, escullin, vegin, tremolin i tinguin els millors malsons.  

1. ‘Dementia’, una influent raresa sense diàlegs

Única obra del misteriós John Parker, aquest clàssic semiocult de 1955 és un encreuament de terror i film noir amb al·lucinant paisatge expressionista. En la seva versió original, no té cap mena de diàleg; només se senten marejadors efectes de so, rialles cruels i la música espectral proveïda per l’inabastable George Antheil. ¿I què es veu? Una jove (magnètica Adrienne Barrett) deambulant per una ciutat nocturna, perseguida per la culpa, i trobant-se homes que només solen voler el pitjor per a ella. Preston Sturges és un famós fan de la pel·lícula. El Polanski de ‘Repulsió’ i Lynch li deuen molt. Disponible a Filmin.


2. ‘Monstre mecànic’, malson electrònic  

Per a alguns cinèfils que van créixer als 80, l’emissió d’aquesta pel·lícula a ‘La clave’, el programa de JL Balvín, va marcar un abans i un després en les nostres vides. La torbació tenia, des d’aleshores, un nom: Proteus IV. A la pel·lícula de Donald Cammell (codirector de ‘Performance’), el programa d’intel·ligència artificial de l’esmentat nom tanca a casa la Susan (Julie Christie), dona del seu desenvolupador, i se les apanya per deixar-la embarassada. D’aquesta trama impossible sorgeix un ‘thriller’ de terror i ciència-ficció (el millor subgènere imaginable) amb un alt grau d’estilització visual ja des d’aquest icònic pòster. Disponible a Planet Horror.


3. ‘Carretera mortal’, Hitchcock a l’australiana

Entre ‘Patrick’, tot una alenada d’aire fresc per al terror paranormal, i la segona part de ‘Psicosi’, millor del que tenia dret a ser, l’australià Richard Franklin va dirigir aquest tens ‘thriller’ amb guió del prolífic Everett De Roche, al qual devem també ‘Largo fin de semana’. En aquesta versió sobre rodes de ‘La finestra indiscreta’, Stacy Keach és un camioner ianqui que s’obsessiona amb un assassí en sèrie durant el trasllat d’una càrrega des de Melbourne a Perth. Per identificar-lo, comptarà amb l’ajuda d’una autoestopista encarnada per Jamie Lee Curtis. És la pel·lícula ‘Ozploitation’ favorita de Tarantino. Disponible a Filmin.  


4. ‘Historia macabra’, relat d’una venjança espectral

S’ha de reivindicar, de tant en tant, el treball de John Irvin, sòlid artesà amb joies com la minisèrie ‘Calderero, sastre, soldado, espía’ o el petit clàssic antibèl·lic ‘El turó de l’hamburguesa’. Pot ser que el llibre original de Peter Straub fos millor, més dens i ressonant, però ‘Historia macabra’ mereix recuperació, tot i que només sigui per la fotografia de Jack Cardiff o la intrigant tasca de l’actriu Alice Krige. Després de l’estranya mort d’un fill d’un d’ells, quatre avis (Fred Astaire, John Houseman, Melvyn Douglas i Douglas Fairbanks Jr.) fan front a un secret compartit durant gairebé mig segle. Disponible a Prime Video i Filmin.


5. ‘La maledicció de les bruixes’, en la seva millor versió

Aquests dies arriba als cines ‘Les bruixes (de Roald Dahl)’, però pel que sembla aquesta nova versió de Robert Zemeckis no resulta tan fascinant ni terrorífica com la dirigida per Nicolas Roeg el 1990. Així és: fa trenta anys, un director tan adult i complex com Roeg podia posar-se al capdavant d’una cinta familiar de Warner. El director va disfrutar clarament celebrant els aspectes més cruels del llibre (aquesta nena atrapada per sempre en un quadro), però a Dahl no li va agradar gens la pel·lícula, i el que menys, un final bastant més optimista que l’original. Els genis també poden equivocar-se: ‘La maledicció de les bruixes’ és una fosca festa. Disponible a Netflix.


6. ‘Session 9’, el mal rotllo com una de les belles arts

A principis dels dosmil, del director Brad Anderson esperàvem, sobretot, comèdies romàntiques ‘indie’. Per això ‘Session 9’ va colpejar tan fort a Sitges, on el futur autor d’‘El maquinista’ va aconseguir el premi al millor director. En resposta al mesurat terror ‘teen’ de l’època, Anderson es va marcar un relat de bogeria i/o possessió en lent però implacable crescendo, més basat en la creació d’una atmosfera que en ensurts de manual. Un equip dedicat a la retirada d’amiant planeja netejar un manicomi decrèpit en només una setmana: un objectiu perjudicat per imprudències, picabaralles personals i, el més important, que sembla una amenaça sobrenatural. Explicar massa aquest malson és espatllar-lo. Disponible a Netflix.


7. ‘Las ruinas’, terror motxiller superclasse

En la seva estrena el 2008, va funcionar bé en taquilla, però avui dia gairebé ningú sembla recordar-se’n, o voler fer-ho, de ‘Las ruinas’,de Carter Smith, un dels millors exemples imaginables del cine de terror motxiller. En aquesta adaptació d’un llibre de Scott B. Smith, quatre joves (per descomptat) nord-americans canvien els seus plans vacacionals a Cancún per ajudar a buscar el germà petit d’un turista alemany. Així acaben a les ruïnes maies del títol, on troben una naturalesa una mica revolta. Concisa, eficaç i magnètica, conté grans urpades de terror corporal i sorprèn per la seva credibilitat dramàtica: l’espectador es preocupa per aquests motxillers. Compra i lloguer digital a Apple TV i Google Play.


8. ‘Oculus: El espejo del mal’, la revelació de Mike Flanagan 

Abans de convertir-se en gran adaptador de Stephen King (‘El juego de Gerald’, ‘Doctor Sueño’), recordar que les bones preqüeles són possibles (‘Ouija: El origen del mal’) o sembrar un pànic preciós en llars del tot el món (amb les sèries ‘La maldición de Hill House’ i ‘La maldición de Bly Manor’), Mike Flanagan va dirigir aquest joiós relat de terror psicològic, extensió/reelaboració d’un curt propi del 2006. Passat i present, ‘flashbacks’ i ‘flashforwards’, records i al·lucinacions es barregen en la història de dos germans (Karen Gillan, Brenton Thwaites) disposats a esbrinar tota la veritat sobre un mirall malèfic. Disponible a Filmin i Prime Video.


9. ‘La invitació’, quan el duel és perillós

Notícies relacionades

Tot i que ja bastanta gent ha vist i patit (amb gust) aquest ‘thriller’ de terror de Karyn Kusama (millor pel·lícula a Sitges 2015), alguns no descansarem fins que l’hagi vist, simplement, tothom. No deixeu que ningú us n’expliqui res: limiteu-vos a saber que Will (Logan Marshall-Green) va amb la seva nova nòvia a un sopar a casa de la seva exdona i que allà es diuen i passen coses inesperades. Lliçó de construcció de la tensió, ‘La invitació’ recorda que de la pèrdua, com ens va explicar Kusama, «poden sorgir coses positives, però també altres de deformadores i perilloses». Disponible a Netflix i HBO.


10. ‘Poseído’, poc vist terror de maternitat

A l’estil de perles recents com ‘Babadook’ i ‘Bajo la sombra’, l’efectiu debut de Brandon Christensen converteix la maternitat en un terreny de malson i inquietud. En aquest cas, l’espectador ha de mirar de discernir si la protagonista (una gran Christie Burke) és víctima de la psicosi postpart o si realment una figura demoníaca mira de robar-li el bessó que no va morir durant el part. Christensen integra el terror amb bastanta paciència: entre els primers senyals de perill hi ha una cosa tan simple i efectiva com una capa extra de plor en el vigilabebès. No sempre és tan bona, però passa al voltant de Halloween i passa ràpid; dura 87 minuts, com haurien de durar totes les pel·lícules. Disponible a Filmin i Prime Video.