El ministre Uribes anuncia un increment d'un 25% per a cultura

El ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, va anunciar aquest dimarts en la inauguració de la fira internacional del llibre d’Espanya, Liber 2020, un increment previst en el seu ministeri d’una mica més d’un 25% per tranquil·litzar el món de l’edició, molt castigat en els últims mesos per la pandèmia.  Així, s’incrementaran les partides de 650 milions a 900, segons el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.  

«Aquest pressupost ha de ser el punt de partida del pacte pel llibre i la lectura», va assegurar el ministre, que hi va participar via telemàtica, fent al·lusió a un pacte que sol·liciten tots els actors de la indústria editorial des de fa mesos. També va remarcar que «una de les deu polítiques palanca» que el Govern ha situat en l’horitzó postcrisi és la de les indústries culturals i esportives: «Allà tenim un important nivell de recursos per als pròxims tres anys», i va esmentar com a exemple «aprofundir en la digitalització en el sector del llibre».

Cultura segura 

Pel ministre, «la cultura és una indústria, i la cultura i el llibre és un dret fonamental», i va afegir que, com poc abans havia referit la consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, la cultura és segura i avui es demostra de nou en aquesta inauguració del Liber, perquè saben organitzar bé les coses. Després d’elogiar el sector del llibre com «una de les nostres fortaleses», Rodríguez Uribes va traslladar als editors que «ens queden mesos difícils, però junts sortirem més forts d’aquesta crisi».

Una mostra d’aquesta il·lusió que volia transmetre és «l’horitzó de la fira del llibre de Frankfurt del 2022», en la qual Espanya serà convidada d’honor, on serà present «la cultura en totes les nostres llengües». Va afegir que queda encara «un pla de treball atractiu que va més enllà de la retòrica».

El ministre va fer, com abans també ho havia fet l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, una aposta per «reforçar el teixit de les llibreries». El president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), Miguel Barrero, va demanar, per la seva banda, al ministre «més concreció» al Govern en relació amb la lectura i al llibre i va remarcar que la retòrica que ha caracteritzat el discurs polític respecte a aquest tema ha de concretar-se en mesures «reals i efectives».

Crítiques a la política cultural 

El sector editorial ha percebut, va dir, «una continuada absència de política cultural de caràcter estratègic i d’Estat respecte al llibre i la lectura» i la retòrica, va afegir, ha arribat des de la dreta i des de l’esquerra, però «l’aposta i la convicció no l’hem vist ni a la dreta ni a l’esquerra».

«Vam sentir el juliol del 2019 el ministre Guirao parlar de convertir aquest país en una “potència lectora”; i l’actual ministre al febrer parlar d’un “pacte per la lectura” i, finalment, el 7 d’octubre el president del Govern considerar-nos una de les palanques del pla de recuperació», va relatar Barrero. Els editors esperen que «aquesta vegada, sí», ocorrin coses en les direccions marcades i «es concretin mesures que tinguin un efecte sobre un sector que constitueix la primera indústria cultural, un actiu econòmic de rellevància en termes d’ocupació, de PIB i de balança comercial, i un dels patrimonis literaris més rics del món».

Després de la inauguració, es va fer entrega del premi Homenatge Liber 2020 a la directora editorial de Penguin Random House, Núria Tey, un guardó que concedeix la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE). Es tracta d’un reconeixement a «la tasca editorial de més de trenta anys realitzada per Tey, centrada en la potenciació del llibre de butxaca, la captació de lectors i el descobriment de nous autors».

Isabel Allende, premiada 

Notícies relacionades

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil

En el mateix acte es van entregar els premis Liber 2020, que aquest any han recaigut en la web literària Zenda (foment de la lectura en mitjans de comunicació); la sèrie ‘El Vecino’ de Netflix (millor adaptació audiovisual d’una obra literària); la cadena de llibreries Elkar del País Basc i Navarra (premi Boixareu Ginesta al llibreter de l’any), i la Biblioteca Eugenio Trías de Madrid (foment de la lectura en biblioteques obertes al públic). Isabel Allende va rebre «virtualment» el premi Liber a l’autora iberoamericana més destacada i en la seva intervenció ha dedicat el guardó a dues persones ja desaparegudes que van ser fonamentals en els seus inicis com a escriptora, la seva agent literària, Carmen Balcells, i l’editor Mario Lacruz, que li van obrir les portes de Plaza y Janés, on va debutar fa 38 anys amb ‘La casa dels esperits’.

«Rebo aquest premi en un moment apocalíptic –va ironitzar Allende–, enmig dels incendis de Califòrnia, que tenyeixen de vermell el cel, la pandèmia i la possibilitat aterridora que Trump sigui reelegit» als Estats Units.