Biel Mesquida publica el poemari ‘Trast’, «un crit davant la destrucció»

Els vuit cants en què ha dividit el llibre «són com l’últim acte del final de molts mons» i la seva poètica «teixeix i desencadeni, broda i desborda, esquerrana i deszurce, i crea imatges desenfocades mitjançant un mosaic verbal de retalls que ningú vol».

L’escriptor utilitza aquestes peces irregulars per treure a la llum «una gran part de veritat que s’amaga», afirma fent referència a una illa, «Mallorca, convertida en un hotel en ruïnes». Amb un lèxic sense orfebreria verbal, mostra aquesta terra com un solar erm, «sense paisatge, on tot són plàstics, tòxics, infeccions, contaminació».

La primera pista que l’illa es va podrint a causa de qui l’habita, «l’humà turistitzat i depredador», és a la portada. A la cantonada inferior dreta, una picada vermella és una altra metàfora del que passa.

Desaparició de la cultura

«L’he posat com a símbol de destrucció, una plaga que coneixem bé a través de la invasió de milions de persones en un petit territori, que ha fet desaparèixer la seva naturalesa, la seva cultura, les veus del lloc i al final provocarà l’eliminació dels indígenes», adverteix sobre el dibuix creat per Pep -Maür Serra, a qui dedica Trast .

També és obra seva la imatge de la postal que acompanya el poemari, els versos del qual van sorgir « com una font ufana» després de l’exposició que van realitzar els dos artistes l’estiu passat al casal cultural de Can Gelabert, a Binissalem, on el paisatge presoner i les pedres assemblant-se a calaveres eren els protagonistes.

La pedra apareix ara en diversos poemes, perquè «sempre s’ha dit que Mallorca és mar, camp, platja, però jo considero que és pedra i així vull titular un futur llibre», destaca Mesquida.

Emergència lingüística

Les «veus del lloc» també moren, tal com prova el mateix títol, Trast. El llibre s’inicia amb les vuit definicions de la paraula al Diccionari català-valencià-balear i l’autor l’utilitza per denunciar que «trast amb prou feines és utilitzada malgrat tenir tantes accepcions i fins i tot hi ha zones dels Països Catalans que ni la coneixen. Tenim una emergència lingüística amb l’ús de la llengua catalana», lamenta.

Aquest «crit d’alerta» el llança al lector través de la seva «passió fixa per la creativitat poètica», a la qual ret un petit homenatge.

Com en totes lesseves obres, Biel Mesquida parteix «del local per explotar en l’universal. Ja ho va dir Joan Alcover el 1903 a l’Ateneu de Barcelona en una conferència titulada ‘Humanització de l’art’: ‘¿Voleu triomfar fora de Catalunya? Sigueu catalans. ¿Voleu ser universals? Conserveu l’aire de família’. És d’una modernitat absoluta. La base és el local», tal com remarca.

Guerra Civil i franquisme

Per això, quan escriu versos com massa renou de guerra i només puc plorar a les totes la innocència del món, transcendeix èpoques i llocs. La Guerra Civil i el franquisme es fan presents a mesura que el llibre avança i hi ha poemes de les milicianes a Can Mir, la tortura policial, l’alcalde de Búger i les també assassinades Pilar Sánchez Llabrés i Aurora Picornell.

Notícies relacionades

Tractaments estètics per a homes

Sis exconsellers de Cultura recolzen l’Ateneu de la Cançó

«Aquestes i moltes altres víctimes amb noms i cognoms són el planter del possible renaixement, de la petita esperança. Amb el seu dolor ens han deixat àtoms d’esperança. Aquest és un llibre contra la por i a favor del coratge; la poesia és una forma de valentia contra l’enfonsament», apunta.

De fet, Trast tanca les seves pàgines amb el Cant de la Sibil·la a causa que «els renaixements s’aixequen sobre ruïnes». La poesia també és «una taula de salvació» i l’autor té a l’inici de la seva nova publicació «14 fars poètics en forma d’epígrafs per il·luminar els poemes», una guia que ajuda el lector a descobrir la «ternura fraternal» de la lírica.