El còmic que despulla les vergonyes de la corrupció a Espanya

Són 270 pàgines de vinyetes de sòlid traç negre sobre insòlit fons daurat, color que ja des de la portada simbolitza «el malbaratament, el poder de les altes esferes, la corrupció..., com si el llibre fos un lingot d’or», constata Magius sobre l’agosarat ‘Primavera para Madrid’ (Autsaider Cómics), un treball que acaba amb l’avís, aquí imprescindible, de «Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència». No en va traça un fresc de la cobdícia, l’ambició i la falta de moral de les elits polítiques i econòmiques madrilenyes, poblat de personatges que a tots ens sonaran: un rei, Don Alfonso, que té un accident mentre caça elefants a l’Àfrica, on ha viatjat amb la seva amant la comtessa austríaca; un jove grimpaire, Fede, igualet al Pequeño Nicolás; una presidenta de la comunitat autònoma enxampada robant cremes en un súper i amb problemes amb un màster; un tresorer de cert partit polític, o un empresari i constructor molt lligat a la corona.

Després d’‘El método Gémini’ (2018), on s’acostava a la realitat de la màfia al Nova York dels anys 70, Magius, nom artístic de Diego Corbalán (Múrcia, 1981), va pensar a tractar el tema a Espanya. «Però aquí em vaig trobar amb el poder i la corrupció –explica via telefònica–. Vaig estar documentant-me amb totes les notícies que anaven apareixent en televisió i als diaris, les vaig recopilar i vaig veure que totes estaven relacionades. Les vaig reunir com si fossin afluents que anaven a parar a un mateix riu, una història de ficció, amb personatges de ficció, però amb tocs realistes, que recorden casos i persones famoses».

El llibre es va publicar a mitjans de juliol, dos mesos després del previst pel confinament. En resposta al boca-orella i les bones crítiques, a l’agost es va esgotar i ja va per la segona edició. Busca el dibuixant trencar el conformisme en què s’ha instal·lat la societat, que el lector senti aquesta trama com «un cop de puny a la cara». «La gent s’ha acostumat que hi hagi corrupció, està en tots els partits, que es treuen les culpes de sobre i reneguen dels seus propis implicats. ¿Contra quin es pot protestar? La corrupció afecta les més altes institucions de l’Estat, que és on es recolza la democràcia. Ho ha tacat tot i encara hi ha gent que intenta disculpar l’emèrit i s’aferra al seu successor, gent que mira cap a una altra banda i continua preferint la monarquia a la república perquè veu els partits d’esquerra com dimonis». 

La corrupció és un mal endèmic, sovint impune, assumeix. «Cobrar comissions és la forma de vida de molts polítics. En el cas del rei emèrit, algú que va venir de nen a Espanya com l’ostatge d’un dictador i que va defensar el país contra un cop d’Estat, sembla que com a garant de la democràcia podia fer el que volgués, i el que volia era ser tan ric com els seus amics milionaris».

Llança al llibre la teoria dels dos reis, el conqueridor i el consolidatiu: «Al rei David, el guerrer, el va succeir el savi Salomó, que va consolidar la monarquia. Igual que al militar i dictador Juli Cèsar el va seguir el més polític i savi August. Com Carles V i Felip II. Amb l’abdicació de Joan Carles I la dinastia segueix amb Felip VI, però el primer va fallar en el seu paper i l’ha posat en perill». 

Parla el dibuixant de «còdexs», evitant la paraula ‘còmic’, que no li agrada. «És molt americà i remet a una cosa còmica. Però jo faig cert humor negre i drama. I vaig pensar en ‘còdex’ perquè és un llibre medieval, com les ‘Cantigues d’Alfons X el Savi’, que explica una història amb vinyetes i bafarades. Aquest és un mitjà d’expressió molt antic», recorda qui va adoptar el seu sobrenom per un monjo del segle X que il·lustrava beats medievals de contingut apocalíptic. 

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Introdueix Magius elements pagans, com les nenes sedents amb ornaments de flors que protagonitzen la festa de les maies, tradicional en alguns pobles de Madrid, que celebren el mes de maig i la primavera. «Quan el que és vell, l’hivern, mor, el que és nou neix. Quan el rei antic abdica, arriba el nou. Com la natura, es renova perquè tot continuï igual». 

Com a ‘El método Gémini’ i en el seu anterior «còdex», ‘Murcia’ (2013), també aquí cola elements esotèrics. «Vaig inventar-me un orde secret, inspirat en germandats reals com la de Calatrava o la de Santiago, «on hi ha aristòcrates i elits que gestionen els fils de tot». En aquests jocs de poder sempre hi ha, assenyala, «els qui cauen i els qui ajuden a caure d’altres per col·locar-s’hi ells. És la història del món».