Barcelona se submergeix dos dies en la millor literatura llatinoamericana

‘Lata Peinada’ va ser, abans que res, el títol de la novel·la de culte de Ricardo Zelarayán, després el nom de la primera llibreria especialitzada en literatura llatinoamericana de Barcelona i, finalment, el cognom del Festival de Literatura Llatinoamericana que porta a terme la mateixa llibreria. Aquest divendres i dissabte celebra la seva segona edició, i d’acord amb els temps que corren ho fa en format mixt, una part presencial i una part virtual. No pot passar desapercebuda una cita que celebra el present de l’escriptura conjuminada en el territori mental comprès entre el riu Grande i la Patagònia, i que alhora ret un espontani homenatge a la fecunda relació literària entre Llatinoamèrica i Barcelona, amb l’eco d’un ‘boom’ espetegant sempiternament en l’aire.

«El festival va ser una idea que va néixer amb la llibreria», diu Paula Vázquez, escriptora i una de les propietàries, «ja que part del projecte passava per convertir l’espai en un lloc de comunitat per a la literatura llatinoamericana». La nòmina de participants en el festival és una barreja de noms coneguts pel gran públic espanyol i altres que li sonaran estranys, però que lectors d’altres latituds pronuncien amb familiaritat: no és cap altre el paisatge a les lleixes de la llibreria, possiblement l’únic lloc de Barcelona on els García Márquez, els Bolaño i els Vargas Llosa conviuen amb obres de Ricardo Zelarayán, Juana Bignozzi o Gloria Gervitz. «La literatura llatinoamericana necessita més visibilitat», diu Vázquez. «N’hi ha una de molt visible però acotada a certs autors i a una determinada mirada, i una altra més invisible».

Bolaño torna a casa

Al festival, que tindrà lloc al carreró de la Verge, on és situada la llibreria, i a través de trobades via Zoom que seran retransmesos per Youtube, participaran cèlebres de la talla d’Alejandro Zambra  (Xile), Cristina Rivera Garza (Mèxic), Rodrigo Fresán (Argentina), Diamela Eltit (Xile) i Martín Kohan (Argentina), i altres amb menys sort a l’omnipotent mercat espanyol com Luis Chaves (Costa Rica), Legna Rodríguez Iglesias (Cuba), Carolina Sanín (Colòmbia) i Alia Trabucco Zerán (Xile). La qual cosa és simplement el mirall d’una incontrovertible realitat: el que es llegeix aquí no és més que la punta de l’iceberg d’una producció infinitament més rica. «La programació és una combinació. No deixem de banda el que està consagrat, i més aviat procurem que creï altres coses».

Notícies relacionades

Rosalía i el seu nou disc, una qüestió de fe i paciència: aquesta nit revelarà més detalls del seu quart àlbum

Tame Impala: ‘rave’ al bosc

A més de les taules rodones per internet, el festival inclou una sèrie de tallers i activitats entre les quals destaca la que tancarà l’esdeveniment dissabte a la tarda, ‘Bolaño, torna a casa’, un passeig en part poètic i en part detectivesc i alhora una «ruta apòcrifa» pel Raval de l’autor xilè que portaran a terme els escriptors Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi. «Serà un passeig en el qual especularem una mica, perquè no hi ha tanta informació com seria desitjable sobre la vida de Bolaño a Barcelona», diu Caellas, «així que hi haurà una part de ficció o de suposició». Hi haurà lectura de textos en diferents llocs i escoltarem els testimonis de gent que el va tractar en aquella època, com Bruno Montané, que encara viu al Raval, un uruguaià del carrer de la Cera que el va conèixer, una amiga nostra xilena que també el va conèixer... Anirem pel barri com a detectius per recuperar la seva història».

¿Té categoria d’indefugible Bolaño en un festival de literatura llatinoamericana amb Barcelona per escenari? Segurament que sí. «Em sembla», diu Caellas, «que és un referent indiscutible. Continua tenint lectors i influint molts escriptors, tant llatinoamericans com espanyols». «Feia molt que teníem al cap», diu Vázquez, «unir allò de Bolaño al barri amb la nostra llibreria, que al cap i a la fi és al Raval». Inevitable Bolaño. Però la literatura llatinoamericana, per fortuna, és més, molt més.