Sandra Barneda: «'La isla de las tentaciones' donaria per a una novel·la»

Potser sembla que presentar ‘La isla de las tentaciones’, aquest programa que no destaca precisament per l’intel·lecte cultivat dels seus participant, sigui incompatible amb una tasca d’escriptura, però a la periodista Sandra Barneda li agrada observar els humans, una cosa que s’ha plasmat en sis novel·les. Per sort, sembla que ‘Un océano para llegar a ti’, l’obra amb què ha quedat finalista al Planeta, té millors sentiments que els que es generen en el seu programa.

¿Què li ha impedit anar a la gala del Planeta? 

No he volgut dir-ho per no tenir més protagonisme que el que em corresponia, però vaig donar positiu en Covid i estic en una quarantena que per sort s’acaba dilluns. Per sort els símptomes han sigut molt lleus. Ens hem d’aïllar quan es detecta qualsevol senyal, és el meu consell. 

¿Què ha volgut explicar en aquesta novel·la, més enllà de les difícils relacions entre un pare i una filla? 
Volia fer un homenatge a la vulnerabilitat i al fet d’acceptar les ferides de la vida com un trànsit, un camí cap a l’amor a un mateix i cap als altres.

Bon missatge en temps de Covid, per tant.
Vaig començar la novel·la fa dos anys i mig i la vaig acabar en ple confinament. Crec que les circumstàncies bufaran vent a favor per a la meva novel·la. 

¿En aquesta relació pare-filla ha esgarrapat de la seva pròpia experiència? 
La família ens porta coses bones i coses dolentes. Hi ha una tendència a generar un efecte blanquejant en la paraula ‘família’. Jo he tirat de les meves experiències i de les dels meus amics. 

¿Les relacions tòxiques de ‘La isla de las tentaciones’ donarien per a una novel·la? 
No per a una, per a moltes. És molt inspirador quant a trames. 

No em digui que pensa fer-ho. 
Mai se sap.  Seria una bona novel·la i jo en tinc coneixement de causa.