'De nuevo otra vez': autoreflexió existencial

En la seva ‘opera prima’, retrat d’una dona acabada d’entrar en la quarantena i desconcertada tant per una crisi existencial com pels desafiaments de la maternitat, l’escriptora argentina Romina Paula arriba a dosis notables d’intimitat i introspecció situant-se a mig camí entre la ficció i l’assaig autobiogràfic, i situant tant la seva mare i el seu fill com a si mateixa davant la càmera per interpretar versions dramatitzades de si mateixos.

Mentre contempla com el seu protagonista mira de reviure la seva joventut i saldar comptes amb tot el que li ha faltat a la seva vida des que va donar a llum tres anys enrere, ‘De nuevo otra vez’ acumula seqüències eficaçment introspectives durant les quals els diàlegs es mantenen reduïts a la mínima expressió i el pes dramàtic recau gairebé per complet sobre l’expressiu rostre de Paula; entre les seqüències, això sí, s’intercalen una sèrie de monòlegs que contextualitzen l’acció de manera tan explícita que sabotegen la subtilesa a què la narració generalment aspira. Aquesta contradicció, en tot cas, no impedeix a la pel·lícula funcionar amb solvència a tall d’investigació profunda i plena de tendresa sobre la maternitat, la feminitat i la maduresa.