CITA POÈTICA (i 5)
David Leo recita per a EL PERIÓDICO un poema del seu llibre 'Nueve meses sin lenguaje' com a preàmbul al Barcelona Poesia
Cinc dels autors participants en les jornades que comencen el 13 d'octubre llegeixen les seves creacions al llarg d'aquesta setmana
David Leo (Màlaga, 1988), que tanca el cicle de lectures poètiques en EL PERIÓDICO concebudes amb la idea d’escalfar motors davant el Festival Barcelona Poesia que se celebrarà del 13 al 18 d’octubre, és un poeta malagueny que en l’actualitat resideix a Barcelona. Es va donar a conèixer gràcies al seu poemari Urbi et orbi, que va guanyar exaequo amb Ben Clark el Premio Hiperión el 2006 i, amb 17 anys, es va convertir en l’autor més jove a obtenir-lo. Un any més tard va aconseguir una beca a la Fundació Antonio Gala, planter de la millor poesia jove en castellà. També és autor de ‘Dime qué’ (Dvd) i de diversos poemes inclosos en antologies generacionals com La inteligencia y el hachal i Tenían 20 años y estaban locos de Luna Miguel. Fora de les seves activitats creatives i com a curiositat, David Leo va fer història de la televisió, a l’emportar-se l’any passat un premi d’un milió vuit-cents mil euros en el concurs Pasapalabra, que va suposar un rècord absolut en el programa.
Aquest poema forma part del seu últim treball ‘Nueve meses sin lenguaje’ (Ultramarinos), una indagació a estones divertida i a estones sàvia, sempre essencial, en els processos que precedeixen a la creació del poema o que ataquen directament les seves regles. L’autor participarà en el recital que l’últim dia del Barcelona Poesia servirà de tancament a la trobada al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB).
Todos tienen una calle con su nombre, la cruzan en zigzag, interiorizan lenguajes de hojarasca
y llevan un YO SOY por estandarte,
todos guardan su exlibris en la guía telefónica,
todos frotan una moneda contra la mejillahasta grabar su efigie.
Todos se extralimitan. Todos se sobreponen como el géiser lucha por superarseen alta mar,a cuatro mil kilómetros de toda inteligencia.
Todos tuercen, todos trinchan, todos tartamudean pero todos alzan alto su vasopara que lo atraviese el extraviado rayo de la misericordia
y hasta los que saltaron desde torres(tú, fugaz monumento bocabajo)
y los que retocaron con ácido sus pómulosposaban secretamente para una estatua.
Notícies relacionadesAsí los datos personales no son másque una canción de cuna,a obsesiva,
y el rumor de la historia,la colisión de las civilizaciones,esos veinte minutos de conciliar el sueño, esos cinco segundos de vuelta a la conciencia al despertar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Complexitat a les aules L’escola catalana té només un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables
- La cuina d’una obra mestra Rosalía, una cap que sap escoltar
- Segona vida (23) / JORDI VILA-PUIG Jordi Vila-Puig, exjugador del Barça d’hoquei patins: "La meva vida és una aventura en el món de l’esport"
- El més alt de la Vall d’Aran El poble de Catalunya que recomana ‘National Geographic’: amb cases de pedra, moltes flors i unes vistes espectaculars del Pirineu
- LA CLAU En l'elefant de Manuel Valls
- Prensa Ibèrica llança Cauro, la seva nova agència que uneix creativitat i tecnologia
- ACTUALITAT BLAUGRANA De Jong, baixa contra l’Atlètic per un procés febril
- Imprudència mèdica Condemnats a penes de presó dos metges que es van deixar una tovallola a l’abdomen d’una pacient
- Funció Pública La Generalitat traurà 542 places addicionals de funcionari aquest any, la meitat dels quals de Bombers
- FISCALITAT Hisenda ajorna Verifactu fins al 2027 i dona un respir a més de 3,5 milions de pimes i autònoms
