Retorn a Canet

Aquesta informació es va publicar el dia 01/10/2020. El contingut fa referència a aquesta data.

Una de les obsessions de Josep Maria Mainat, extrinco i mite en vida de l'entreteniment televisiu, és la croada contra l'envelliment. I això no passa només pels exercicis de cardio, les paelles de quinoa i el còctel d'antioxidants. Ni per tenir una filla als 65 anys, Jana, que sempre obliga a doblegar l'espinada per plegar el cotxet. Té a veure amb el fet que les sinapsis vagin a tota castanya, saber llegir els temps com ningú més i proposar una cosa revolucionària. I en això està on fire. L'última: en un dinar amb el seu excunyat Fede Sardà i Gemma Recoder, va aparèixer el record de Canet Rock, el festival que va impulsar La Trinca als 70 i, ¡pam!, Mainat va proposar ressuscitar-lo veient el paral·lelisme d'aquests temps infames i alhora expectants amb els de l'ocàs del franquisme, però sense el perill que un Martín Villa t'intenti clavar una multa espaterrant per «atemptar contra la moral i la decència públiques» i per onejar banderes que no toquen. ¿O sí?

De la costellada a l'imperi

Aquell caçar-les al vol, dèiem, no li decau. Com el somriure burleta que esbossa amb les pròpies ocurrències. Mainat (Canet, 1946), fill de pagesos, va començar i no va acabar Arquitectura. Va preferir parir cançons amb Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual, que primer van ser de costellada i sota el nom d'Els Vikings de la Costa, i van acabar, amb La Trinca, fent la crònica gamberra de la transició, amb alguns efectes col·laterals -ningú ha tornat a sentir la Cinquena Simfonia de Beethoven amb la mateixa disposició d'ànim- i l'inicial menyspreu de la Nova Cançó, que es prenia massa seriosament el seu paper en la Història.

Entre elapé i elapé, i en van ser 38, es va quedar orfe de mare -tenia 45 anys quan un cotxe la va atropellar al travessar la carretera-, es va casar amb Rosa Maria Sardà i va tenir un fill, el Pol; va participar en el Grup d'Independents pel Socialisme, que va donar peu al PSC, i va protagonitzar 6.000 esquetxos a la tele, en els quals gairebé sempre li tocava el paper de senyora. Però després de 20 anys de conya marinera i travestisme, van captar l'oportunitat que suposava el desembarcament de les televisions privades. Van tancar La Trinca, i no es va parlar més de La patata ni el Quesquesé se merdé.

Se'n van anar sense salvar la humanitat, com havien promès en una de les seves cançons, però Mainat i Cruz -Pasqual se'n va separar aviat- van sanejar l'economia a uns quants centenars de famílies que van treballar a i per a aquella descomunal factoria d'èxits de televisió anomenada Gestmusic. Van inventar dos clàssics, Crónicas marcianas i Operación Triunfo, i van importar l'addictiu format de Gran Hermano, ideat pel seu soci holandès John de Mol.

Hi va haver un moment en què a Gestmusic, com a l'imperi de Felip II, mai s'hi ponia el sol. Van arribar a tenir 100 hores setmanals de televisió de la seva autoria a la graella, van rebre les crítiques més sagnants -«vam pensar reunir les de No te rías que es peor en un llibre titulat Com aguantar les crítiques sense que t'espatllin el dia»-, van diversificar capital als cellers Laurona i en un parell de restaurants chic i, intuint que venia la crisi abans que Niño Becerra, van vendre el 2002 la seva part de Gestmusic a Telefónica per un potosí, i es van salvar d'aquesta manera de l'esfondrament de la publicitat i, després, de les ordres que venien de Berlusconi.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Joan Ramon, present

Però no va ser per jugar a la petanca, sinó per obrir juntament amb Cruz Reset TV, un laboratori d'idees que ja ha amanit un concurs per a TV-3 titulat Com som i que s'estrenarà a l'abril, i un talent show musical, Yo soy el artista, per a Telemundo/NBC, que s'emetrà al setembre als EUA. Per si no n'hi hagués prou, i mentre rumia apuntar-se a la carrera de Física, «de Física quàntica concretament», cria els seus tres fills menors d'edat, Jana, Misha i Mar -els dos últims adoptats amb la seva anterior parella- i defensa sense caretes la consulta sobiranista on calgui, s'ha enredat en el Woodstock català del 2014. Un festival que, per ell, té una part íntima: l'embrió de les 6 hores de Cançó a Canet, el 1971, va ser «un acte petit organitzat per Joan Ramon -el seu germà- amb l'ajut dels boy-scouts del poble». El càncer es va endur el Joan Ramon el 2004. Així que el retorn a Canet té una part d'honra a la seva memòria. Però també és una forma de tornar a la joventut. Antiaging del bo.