Retorn a Canet

Aquesta informació es va publicar el dia 01/10/2020. El contingut fa referència a aquesta data.

Una de les obsessions de Josep Maria Mainat, extrinco i mite en vida de l'entreteniment televisiu, és la croada contra l'envelliment. I això no passa només pels exercicis de cardio, les paelles de quinoa i el còctel d'antioxidants. Ni per tenir una filla als 65 anys, Jana, que sempre obliga a doblegar l'espinada per plegar el cotxet. Té a veure amb el fet que les sinapsis vagin a tota castanya, saber llegir els temps com ningú més i proposar una cosa revolucionària. I en això està on fire. L'última: en un dinar amb el seu excunyat Fede Sardà i Gemma Recoder, va aparèixer el record de Canet Rock, el festival que va impulsar La Trinca als 70 i, ¡pam!, Mainat va proposar ressuscitar-lo veient el paral·lelisme d'aquests temps infames i alhora expectants amb els de l'ocàs del franquisme, però sense el perill que un Martín Villa t'intenti clavar una multa espaterrant per «atemptar contra la moral i la decència públiques» i per onejar banderes que no toquen. ¿O sí?

De la costellada a l'imperi

Aquell caçar-les al vol, dèiem, no li decau. Com el somriure burleta que esbossa amb les pròpies ocurrències. Mainat (Canet, 1946), fill de pagesos, va començar i no va acabar Arquitectura. Va preferir parir cançons amb Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual, que primer van ser de costellada i sota el nom d'Els Vikings de la Costa, i van acabar, amb La Trinca, fent la crònica gamberra de la transició, amb alguns efectes col·laterals -ningú ha tornat a sentir la Cinquena Simfonia de Beethoven amb la mateixa disposició d'ànim- i l'inicial menyspreu de la Nova Cançó, que es prenia massa seriosament el seu paper en la Història.

Entre elapé i elapé, i en van ser 38, es va quedar orfe de mare -tenia 45 anys quan un cotxe la va atropellar al travessar la carretera-, es va casar amb Rosa Maria Sardà i va tenir un fill, el Pol; va participar en el Grup d'Independents pel Socialisme, que va donar peu al PSC, i va protagonitzar 6.000 esquetxos a la tele, en els quals gairebé sempre li tocava el paper de senyora. Però després de 20 anys de conya marinera i travestisme, van captar l'oportunitat que suposava el desembarcament de les televisions privades. Van tancar La Trinca, i no es va parlar més de La patata ni el Quesquesé se merdé.

Se'n van anar sense salvar la humanitat, com havien promès en una de les seves cançons, però Mainat i Cruz -Pasqual se'n va separar aviat- van sanejar l'economia a uns quants centenars de famílies que van treballar a i per a aquella descomunal factoria d'èxits de televisió anomenada Gestmusic. Van inventar dos clàssics, Crónicas marcianas i Operación Triunfo, i van importar l'addictiu format de Gran Hermano, ideat pel seu soci holandès John de Mol.

Hi va haver un moment en què a Gestmusic, com a l'imperi de Felip II, mai s'hi ponia el sol. Van arribar a tenir 100 hores setmanals de televisió de la seva autoria a la graella, van rebre les crítiques més sagnants -«vam pensar reunir les de No te rías que es peor en un llibre titulat Com aguantar les crítiques sense que t'espatllin el dia»-, van diversificar capital als cellers Laurona i en un parell de restaurants chic i, intuint que venia la crisi abans que Niño Becerra, van vendre el 2002 la seva part de Gestmusic a Telefónica per un potosí, i es van salvar d'aquesta manera de l'esfondrament de la publicitat i, després, de les ordres que venien de Berlusconi.

Notícies relacionades

La rentrée literària es vesteix de gala: els millors llibres per llegir a la tardor

Un fotògraf d’EL PERIÓDICO opta al premi Visa d’Or

Joan Ramon, present

Però no va ser per jugar a la petanca, sinó per obrir juntament amb Cruz Reset TV, un laboratori d'idees que ja ha amanit un concurs per a TV-3 titulat Com som i que s'estrenarà a l'abril, i un talent show musical, Yo soy el artista, per a Telemundo/NBC, que s'emetrà al setembre als EUA. Per si no n'hi hagués prou, i mentre rumia apuntar-se a la carrera de Física, «de Física quàntica concretament», cria els seus tres fills menors d'edat, Jana, Misha i Mar -els dos últims adoptats amb la seva anterior parella- i defensa sense caretes la consulta sobiranista on calgui, s'ha enredat en el Woodstock català del 2014. Un festival que, per ell, té una part íntima: l'embrió de les 6 hores de Cançó a Canet, el 1971, va ser «un acte petit organitzat per Joan Ramon -el seu germà- amb l'ajut dels boy-scouts del poble». El càncer es va endur el Joan Ramon el 2004. Així que el retorn a Canet té una part d'honra a la seva memòria. Però també és una forma de tornar a la joventut. Antiaging del bo.