23 nov 2020

Anar al contingut

Situació extrema del sector

Les sales de concert, a punt del daltabaix

Els locals, que es troben al límit, es reivindiquen com a programadors de concerts més enllà de l'oci nocturn i exigeixen poder acollir música en directe, com els teatres i els auditoris

Jordi Bianciotto

Les sales de concert, a punt del daltabaix

FERRAN SENDRA

‘Sala de ball’, ‘sala de festa amb espectacle’, ‘discoteca’, ‘bar musical’... La música en directe a Catalunya està embussada en un laberint administratiu perquè les denominacions dels locals no defineixen amb precisió el 100% de la seva activitat i, en temps de pandèmia, i sense filar prim, tot ha anat a parar al (injuriat) calaix de l’oci nocturn. Però aquestes sales han combinat sempre la funció de discoteca, club o bar amb la música en directe (mai s’ha pogut viure només dels concerts), i reclamen que se’ls permeti almenys posar en marxa una part de l’activitat: poder col·locar cadires distanciades i acollir actuacions com sí que poden fer teatres i auditoris, i malgrat que parlem d’aforaments reduïts la rendibilitat dels quals és incerta o impossible.

El malson s’intensifica setmana rere setmana, i a l’aclaparament financer se suma un greuge: la resolució que, el dia 22, via Procicat, va aprovar l’augment d’aforaments del 50 al 70% a l’àrea metropolitana de Barcelona, va deixar les sales a la intempèrie, tancades i barrades. Passen els dies i el que l’Associació de Sales de Catalunya considera «un error» no s’esmena. «Hi ha una proposta consensuada de modificació de la resolució, perquè puguem obrir i oferir concerts, i la tenen des de fa 15 dies al departament jurídic de Salut», explica un contrariat Lluís Torrents, president de l’ASACC  i codirector de Razzmatazz. «No sabem per què no hi ha moviments». L’associació veu incoherent que mentre es dona la llum verda als concerts en teatres es veti a les sales, que bé podrien formatejar-se sense problemes com a auditoris amb seients.

El Curtcircuit, a la corda fluixa

El bloqueig toca de ple a l’ASACC, que organitza el Curtcircuit, la nova edició del qual hauria d’arrencar aquest divendres amb el concert del grup de trap PAWN Gang a la sala Wolf (120 localitats; el seu aforament és de 500), escenari que per a l’endemà ofereix a Javier Corcobado (dos funcions, la nova tendència). «Si no s’aixeca la prohibició, haurem de cancel·lar-lo o ajornar-lo, perquè no podem desobeir una norma, tot i que encara esperem que s’imposi la sensatesa i es pugui celebrar», lamenta Carmen Zapata, gerent de l’associació i directora artística del cicle.

El problema és que la classificació de ‘sala de concerts’ existeix tan sols des de fa una dècada, i els locals han anat funcionant sense problemes amb una altra classe de llicències

El desacord té el seu origen en què la classificació de sala de concerts existeix tan sols des de fa una dècada, i els locals han anat funcionant sense problemes amb una altra classe de llicències, de vegades heretades d’inquilins anteriors, que, sense al·ludir específicament a la música en viu, els permetien exercir aquesta activitat. «Les llicències de sala de ball, de festa o discoteca són les que tenen totes les sales», explica Zapata. «I a més a Barcelona fa anys que no es donen llicències per a música en viu», la qual cosa explica que l’epígraf sala de concerts manqui de contingut i no sigui representatiu del sector. L’administració, a l’aprovar el 70% d’aforament per a les descrites com sales de concerts, en realitat, les ha deixat totes fora de la resolució, ja que operen subjectes a altres categories.

No sense les barres

Amb tot, aquest bloqueig no és l’únic maldecap de les sales, moltes de les quals, sobretot les més grans, veuen difícil obrir, tot i que se’ls permeti, amb els aforaments reduïts. Aforaments minimitzats, més aviat: aquest 70% es calcula a partir de l’ocupació amb seients, no amb el públic dempeus, amb la qual cosa, segons Lluís Torrents, «acaba equivalent a un 15%». Per això, tot i que es modifiqui la resolució, Razzmatazz continuarà sense obrir. Impossible posar en marxa el transatlàntic sense els seus cinc espais amb les seves respectives barres funcionant a tot gas fins ben entrada la matinada. «Obrirem quan es pugui recuperar l’activitat dels clubs i amb un aforament mínim del 60%».

Sí que aixecarà la persiana, si se li permet, Apolo, amb un aforament que pot fregar les 300 localitats, mentre que Luz de Gas ho està sospesant. «Però tot i que només fos per il·lusió, més enllà del negoci, valdria la pena fer-ho», apunta el seu director, Fede Sardà. Aquesta sala, que respira a cop d’ICO («fins al març o així podem aguantar») anava a celebrar dissabte passat el seu 25è aniversari portant The Christians i The Blow Monkeys. Missió impossible. «Però ens han assegurat que vindran quan tornem a obrir».

Copes per WhatsApp

Altres escenaris mantenen els concerts acollint-se a llicències variades, com, a l’Hospitalet, L’Oncle Jack (aquest dijous programa El Niño de la Hipoteca), que opera com a cafè concert i gràcies a que es tracta d’un negoci familiar, conduït en parella. Actuacions per a un màxim de 35 persones, «amb plàstics entre les taules i consumicions que els assistents demanen per WhatsApp», explica el seu amo, Jaume Ramon. «Hem pogut renegociar la hipoteca per tenir el mínim de despeses possibles i per sobreviure. Dos passis diaris, i si venc 30 cerveses, doncs tot això que vas sumant», afegeix.

A tot això, els fons voltor sotgen, buscant locals on quan el temporal amaini «puguin muntar una discoteca plena de taules vip, sense els riscos de portar a artistes i amb ingressos molt superiors», adverteix Lluís Torrents. I el sector invoca el poder de la ciència per salvar-se, amb el test ràpid en el punt de mira. «S’està invertint molt perquè sigui ràpid, barat i fiable, i crec que és el camí, i que puguem fer-ho realitat en pocs mesos», sospira. Mentrestant, es tracta de resistir. «Aquesta és una cursa de fons, i qui pugui aguantar més temps, sobreviurà».