28 d’oct 2020

Anar al contingut

CRÒNICA

Gemma Humet, poder maternal al Mercat de Vic

La cantautora va brillar a l'estrena de 'Màtria', un disc en què abraça l'electrònica i que inclou una lletra inèdita del seu oncle, el malaguanyat Joan Baptista Humet, en la primera jornada de concerts presencials de la mostra de Música Viva

Jordi Bianciotto

Gemma Humet, poder maternal al Mercat de Vic

El del Mercat de Vic és un altre exemple de determinació dels musiquers per salvar els mobles en l’estiu més endimoniat de les seves vides (per ara: respirem profundament). Una graella de concerts gravats amb alts recursos i oferts en ‘streaming’, i com a colofó, un parell de jornades d’actuacions que ara anomenem presencials, aquest neologisme propiciat per la Covid-19, i que es despleguen aquest cap de setmana per quatre escenaris a l’aire lliure repartits per la capital d’Osona.

Fa anys que pel Mercat de Música Viva s’afirma com a aparador d’estrenes discogràfiques de la nostra escena, de manera que ocupar-se ara del producte autòcton no representa, a diferència d’altres mostres, cap gir de guió. Aquesta és la seva naturalesa, sobretot des que Marc Lloret en va assumir la direcció artística, fa nou anys. En la seva 32a edició ha mantingut a ratlla les aglomeracions del públic passavolant, però això no ha impedit que aquest divendres oferís escenes de festa ciutadana, civilitzada i profilàctica, amb tot el seu ànim de celebració, malgrat tot. I brindant primícies com l’estrena de ‘Màtria’, el tercer àlbum de la vallesana Gemma Humet.

L’‘efecte Casadesús’

Els ‘tempos’ executius s’han trastocat per la pandèmia, i gravacions i presentacions en directe no sempre van a l’una. ‘Màtria’, per exemple, no veurà la llum fins al 30 d’octubre, però Humet no va voler perdre l’oportunitat de mostrar el seu nou disc al Mercat en un concert en què va tocar les seves deu cançons. Novetats a la vista: el seu cant subtil i poderós s’avé ara a un paisatge sonor amb un fort ascendent electrònic. Aquí la vam tenir, al parc de la Bassa dels Germans Maristes, acompanyant-se del teclat i assistida, a les màquines, pel productor del disc, que no és cap altre que Jordi Casadesús, membre d’un dels grups més brillants del pop català modern, La Iaia, i adjunt a Núria Graham. Aportant un contrapunt muscular, la bateria d’Andreu Moreno.

Lletra inèdita de Joan Baptista Humet

Al capdavant d’aquest trio mixt, alhora digital i orgànic, Humet va apel·lar a aquesta ‘Màtria’ associada a «dona, mare, casa, terra i refugi», fonent poesia amb ritmes secs i el cant pur amb el fred tacte electrònic. Peces amb músiques de la mateixa Humet, majoritàriament, i textos tant seus com adaptacions poètiques: de Maria Mercè Marçal a la peça d’obertura, ‘Damunt un cel de fil’, i d’autors de nova planta com Roc Casagran, Estel Solé i Mireia Calafell. En ocasions pròxima al trip-hop , manejant ‘loops’ vocals eteris i greus invasius i reservant-nos una allau energètica a ‘Solitud’, peça construïda a partir d’una lletra inèdita de l’oncle de la cantautora, el recordat Joan Baptista Humet.

Blaumut

En contrast amb aquestes textures arriscades, es van poder escoltar sons acústics recollits al passi de Gerard Aledo, obrint-se camí amb dos epés després del popular projecte festiu Animal, i en la posada en escena de Blaumut, induïda per les circumstàncies, que aquest estiu ha renunciat a presentar com corresponia el seu últim disc, ’0001’, publicat al febrer, i s’entrega al format desendollat, «sense pedals ni efectes». El seu cèlebre ‘Pa amb oli i sal’ va sonar de sacada, i les cançons de l’última fornada (‘De veritat’, ‘Cel estranger’) van ampliar horitzons en aquest repertori pop gairebé de cambra, amb violí, violoncel i contrabaix, apel·lant desesperadament a la imaginació en aquest Mercat de Vic que ha aconseguit mantenir-se dret tot i tenir-ho tot en contra.