Una exposició de Botero talla XXL

Fernando Botero va desembarcar a Espanya el 1952, quan encara era estudiant d’art. Va ser llavors quan va descobrir l’obra de Velázquez i de Goya que tant el va impressionar i que va resultar fonamental per a la seva formació, juntament amb la d’autors del Quattrocento com Piero della Francesca. Des d’aleshores la seva relació amb el nostre país sempre ha sigut estreta, en especial amb Madrid, on ha exposat en diverses ocasions, al Reina Sofia el 1987 i al passeig de Recoletos el 1994 a través de 21 de les seves escultures monumentals, tres de les quals es mantenen als carrers de la ciutat: ‘Dona amb mirall’, ‘El rapte d’Europa’ i ‘La mà’.

Ara, CentroCentro de Madrid, en la seva nova etapa sota la direcció artística de Guilietta Zanmatti Speranza, pretén incorporar-se a la milla d’or de l’art a Madrid a través d’exposicions inèdites, com és el cas de ‘Botero. 60 anys de pintura’, que constitueix la mostra més gran dedicada a l’artista plàstic colombià a Europa i que reuneixen 67 de les seves obres, totes procedents de col·leccions privades, i que ha sigut comissariada per Cristina Carrillo de Albornoz i per la mateixa filla de l’artista colombià, Lina Botero. «Moltes vegades em pregunten per què el meu pare pinta dones grasses. Però no es tracta d’una qüestió d’excés de pes, sinó que obeeix a la seva fascinació pel volum», ha comentat durant la roda de premsa.

L’exposició es divideix en set seccions que corresponen amb temes recurrents dins del seu univers i que ens porten de la religió al circ, passant per les corrides de toros, les naturaleses mortes (on les fruites també tenen mida XXL) o la seva última font d’experimentació, les aquarel·les sobre tela, totalment inèdites.

Al llarg del recorregut es poden veure obres com ‘El matrimoni Arnolfini’ (la seva reinterpretació del quadro de Van Eyck), ‘El bany’ i ‘Ballarina a la barra’ (imatge de l’exposició), que ens submergeixen en l’imaginari boterià i ens mostren la seva evolució des dels anys 60 fins als nostres dies.