Pau Luque guanya l'Anagrama amb un assaig sobre la moralitat en l'art

’Las cosas como son y otras fantasías’ li ha valgut al filòsof barceloní Pau Luque aquest dimarts el 48è Premi Anagrama d’Assaig. L’obra es desenvolupa en l’espinós terreny de les relacions entre art i moral a través de la reflexió sobre l’obra de Nick Cave, Vladimir Nabokov (i el seu inevitable ‘Lolita’), Iris Murdoch, Fellini, Shakespeare o Cervantes. «Sap més qui viu turmentat pel dubte que qui viu satisfet en la certesa», escriu Pau Luque en aquest assaig que, com apunta el jurat, «en temps d’incertesa obliga a fer-se preguntes».

El jurat format per Jordi Gracia, Chus Martínez, Joan Riambau, Daniel Rico i l’editora Silvia Sesé ha concedit la distinció a l’assaig de Luque (Barcelona, 1982), que ha qualificat d’«intel·ligent i entretingut al·legat en favor de la imaginació i un elogi de la imperfecció».

En la seva reflexió sobre la creació artística i la seva capacitat per eixamplar la nostra entesa de la maldat i, en conseqüència, de la bondat, Luque es pregunta si hi ha un «art moralment condemnable o si l'art és immune al judici moral». Per a ell no serveixen les respostes que s’ofereixen habitualment en l’esfera pública, reduïdes a una suspensió total del judici moral sobre l’obra d’art, aquesta idea que l’art tot ho valida, o bé una mera simplificació de culpabilitat o innocència. 

Prenent com a fil conductor les cançons de Nick Cave, la ‘Lolita’ de Nabokov i l’extraordinària novel·la ‘El mar, el mar’ d’Iris Murdoch, Luque estableix que l’obra d’art no busca l’absolució ni la condemna. «No es tracta de perseguir el bé, la injustícia, ni els seus contraris, sinó que aquests tres autors al·ludeixen al que jo anomeno les virtuts imperfectes, com la crueltat, la venjança, el poder sobre el que no té poder». Segons el seu parer, la moral no és estàtica sinó lineal, és com «una nòria en la qual van apareixent les idees», i il·lustra aquesta reflexió recordant que «quan Marx parla d’igualtat, no és la igualtat que entenem avui, perquè els contextos canvien, però, en realitat, ve a dir el mateix».

Narració abjecta 

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Luque ha revelat que des de sempre havia tingut interès per la moralitat i, per tant, era natural que acabés abordant la discussió sobre les relacions entre art i moral. A més, sobre la base de la comparació entre les escenes clau d’’Irreversible’ de Gaspar Noé (en la qual l’espectador contempla de principi a final una violació) i la fosca i recargolada pel·lícula ‘La pianista’ de Michael Haneke, Luque va arribar a la conclusió que té sentit parlar d’«art moralment indecent», i considera que «la diferència entre l’art imaginatiu i l’art indecent és la mateixa que mediaria entre la narració imaginativa de personatges abjectes i la narració abjecta de personatges imaginats».

Al Premi Anagrama d’Assaig es van presentar un total de 166 originals procedents de 16 països, vuit dels quals van arribar com finalistes a les últimes deliberacions.