CRÍTICA DE CINE

'El magnífico Iván': un drama que resulta massa familiar

La veritable història d'un goril·la en captiveri serveix a Disney per posar en pràctica velles tàctiques emocionals

zentauroepp54841931 icult200909121221

zentauroepp54841931 icult200909121221 / Disney

1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El magnífico Iván ★★

Direcció:  Thea Sharrock 

Repartiment:  Sam Rockwell, Bryan Cranston, Philippa Soo, Chaka Khan

País:  Estats Units

Durada:  96 minuts

Any:  2020

Gènere:  Drama

Estrena:  11 de setembre del 2020 (exclusiu a Disney+)

De la història del veritable goril·la Ivan va poder sortir un drama animal claustrofòbic i amarg, com la part de l’aquari de ‘Happy feet’, elevada al cub en tristesa. Capturat al Congo, el primat va passar un temps convivint amb humans, però al créixer es va convertir en atracció d’un centre comercial de Tacoma (Washington). Malgrat tot, va trobar la inspiració per aprendre a pintar. Després de les protestes de defensors dels drets animals, va ser traslladat a les immensitats del zoo d’Atlanta.

A partir d’un llibre juvenil de Katherine Applegate, Disney ha convertit l’odissea d’Ivan en una aventura d’animals infogràfics (de vegades, amb extra d’expressió gràcies a la ‘motion capture’) que es parlen entre ells amb veus d’actors famosos. La banda reunida és gairebé un pupurri d’icones de la marca: Iván (Sam Rockwell) recorda, tot i que no sigui tan gran, a ‘Mi gran amigo Joe’, i al seu costat hi ha un gos molt com el Rodamón (Danny DeVito) i una petita elefanta, Ruby (Brooklynn Prince), cosina germana de Dumbo, al costat d’altres criatures sortides de la ‘vall inquietant’.

Notícies relacionades

Després d’una acolorida presentació de personatges, comèdia i diversió cedeixen gairebé tot l’espai a la penúria existencial. Aquests animals no volen viure entre reixes, però alhora tampoc saben fugir, com se’ns explica en un conat d’aventura que dura poquíssim. Al cap i a la fi, el mestre de pista, Mack (Bryan Cranston), tampoc els tracta tan malament.

A Cranston li toca crear llàgrima d’una manera que aquests animals humanitzats no poden fer. Cada petit detall que fa aquest actor és veritat, cosa que no es pot dir encara de la fauna fotorrealista de Disney, aquí víctima, a més, de traumes i situacions ja patides en moltes ocasions en clàssics de la marca. Aquesta aventura, o millor dit drama, resulta massa familiar.