Abel Folk: «Hi ha coses a 'La valla' que recorden el que estem passant»

Al gener es va poder veure a Atresplayer Premium. Però aquest dijous (22.40) arriba en obert a Antena 3 la sèrie ‘La valla’, de Daniel Écija (‘Médico de família’, ‘El internado’, ‘Águila roja’) que presenta un futur en què la tanca del títol és un mur que separa rics i pobres en una capital, Madrid el 2045, sota un govern autoritari. I amb una pandèmia molt més letal que la del coronarvirus. En aquest context hauran de lluitar l’Hugo (Unax Uglade), la Julia (Olivia Molina) i l’Emilia (Ángela Molina) si volen recuperar la Marta, la filla de l’Hugo, usurpada pel Govern perquè ella pot ser la clau per trobar una vacuna. Abel Folk és Luis Covarrubias, ministre de Sanitat.

-Defensa que, amb aquesta factura, ¿no s’havia vist res igual?

-És una proposta de ficció innovadora quant a gènere. Estem fent una distopia futurista. És ciència-ficció, que és una cosa que ens costa tocar. I després és que hi ha un component polític en l’objectiu de la sèrie i això és una cosa en la qual tampoc solem entrar. Parla d’un futur fosc, al qual ens podríem veure abocats en el cas que el món no prengui precaucions. Un món en el qual per culpa de l’escassetat de recursos naturals s’ha arribat al col·lapse i ha tornat enrere uns quants segles. Aquest transfons també em sembla interessant i molt original.  

-En algunes coses sembla que es van anticipar. Em refereixo a la pandèmia.

-Doncs és que vam acabar de rodar el juliol de l’any passat i la veritat és que veient la sèrie ara hi ha unes imatges que són tan coincidents amb el que estem vivint que fa fins i tot una mica de por. Hi ha una cosa premonitòria sí. Planteja una situació molt tremenda. El món ha passat un conflicte greu, els governs han fet una regressió, també hi ha un virus, que es diu noravirus, que és més mortífer que el que tenim i per al qual s’ha de buscar una vacuna... En aquest context els governs es creuen legitimats a prendre unes mesures que coarten la llibertat dels altres. 

-I el seu personatge, el ministre de Sanitat.

-Jo el defenso, al pobre home, perquè creu en el que fa. És un científic ficat a polític i que en principi no està gaire d’acord amb el sistema que està instaurant aquest president que tenen. És un personatge amb una evolució tremenda, amb contradiccions. Bé, és que el guió i el càsting és espectacular, molt potent. Un gran regal perquè tots ens vam abocar en el projecte. 

-L’agafem abans d’un assaig. ¿En què està ficat?

-Estic amb la funció ‘Alguns dies d’ahir’, que estrenem la setmana vinent de gira per Catalunya, començant per Castelldefels, abans d’anar a La Villarroel a final de temporada. És una obra que ha escrit Jordi Casanovas, premi Max per ‘Jauría’, que me n’alegro molt per ell. Un text que a mi m’agrada molt i que passa entorn de l’1 d’octubre del 2017, el procés vist a través d’una família d’una ciutat petita de Catalunya, una família en la qual no tots els seus membres pensen igual. Està explicat des d’un lloc que m’agrada molt i que crec que farà reflexionar una mica els espectadors.

-Serà una cosa tragicòmica.

-La intenció del Jordi no és fer comèdia en absolut, tot i que crec que el públic riurà perquè reconeixerà moltes frases i coses que s’han dit. La dirigeix Ferran Utzet i Míriam Iscla és la meva estimada dona i Marta Ossó i Francesc Cúellar són els nostres fills. Al teatre mai se sap, però estem contents, a veure què passa. 

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

-Amb l’enemic invisible sobretot.

-El que demanem la gent de la cultura als que decideixen aquestes coses és una mica de coherència, una mica menys d’incertesa. Que prenguin la decisió que prenguin de reducció d’aforaments, que em sembla justa i lògica, no impliqui després canvis sobtats d’última hora, que és un desastre per a tots nosaltres, que estem treballant sense saber què passarà la setmana que ve. També tinc un projecte a Madrid, del que soc també productor, que hem de tornar a aixecar amb tot això, una obra d’Emma Riverola anomenada ‘Puertas abiertas’, on també hi soc amb Cayetana Guillén Cuervo i Ayoud El Hilaly.