CINE
Isabel Coixet, Premi Nacional de Cinematografia
La directora d''Elisa i Marcela' rep el guardó per la projecció internacional del seu treball i el seu recolzament a la igualtat.

screenshot
El jurat que ha atorgat el Premio Nacional de Cinematografía en la seva edició del 2020 destaca que la guanyadora, la directora Isabel Coixet (Barcelona, 1960), ha recolzat una nova generació de cineastes i té un manifest compromís amb la igualtat i les causes socials. A més de tot això, la directora ha forjat una obrad’estil molt identificable i amb vocació gens localista. Coixet ha treballat amb actrius i actors com Juliette Binoche, Lili Taylor, Sarah Polley, Deborah Harry, Mark Ruffalo, Tim Robbins, Penélope Cruz, Ben Kingsley, Dennis Hopper, Javier Cámara, Gabriel Byrne, Sergi López, Patricia Clarkson, Emily Mortimer, Carmen Machi i Timothy Spall –protagonistes de la seva obra més recent, ‘Nieva en Benidorm’–, i Rinko Kikuchi. També l’ha produït en diverses ocasions El Deseo, la companyia de Pedro Almodóvar. És indubtable que compleix un altre dels valors destacats pel jurat, la projecció internacional del seu treball.
Potser és una mica exagerada l’afirmació que el cine espanyol no seria el mateix sense les pel·lícules de Coixet, un altre dels arguments que validen la decisió del jurat, però si entenem el cine espanyol com un espai obert, resulta innegable que la filmografia de la directora és una de les més propenses a trencar barreres lingüístiques, culturals i geogràfiques. Ha rodat en castellà i en anglès, a Tòquio, Benidorm, Barcelona, Madrid, Nova York, Canadà, Groenlàndia i una plataforma petrolífera al mig del mar. Relata històries d’amor i de desamor ambientades en petites llibreries, grans espais oberts, ciutats de l’Oest Mitjà nord-americà, universitats i bugaderies.
Vuit premis Goya
Notícies relacionadesHa reivindicat la llibertat d’orientació sexual en un altre dels seus últims treballs, ‘Elisa i Marcela’, i ha explicat minuciosament les emocions d’algú que assumeix amb enteresa els seus últims dies en aquest món, cas de ‘Mi vida sin mí’, un dels seus millors treballs, amb al costat de ‘Coses que no et vaig dir mai’, un film amb alè propi que va entroncar amb el millor cine ‘indie’ nord-americà dels 90. Ha adaptat Philip Roth a ‘Elegy’, i fins i tot ha realitzat un drama romàntic d’època, ‘A los que aman’, el seu tercer llargmetratge.
Coixet ha competit a gairebé tots els festivals i ha obtingut vuit premis Goya (per ‘Mi vida sin mí’, ‘La vida secreta de les paraules’ i ‘La llibreria’, entre d’altres), a més de la medalla d’or de les Belles Arts, que li va ser concedida el 2009. També s’ha sumat a la causa del documental social amb curts o participacions en films col·lectius com ‘Invisibles’, ‘Escuchando al juez Garzón’, ‘Marea blanca’ i ‘Spain in a day’. Ha fet les seves incursions a televisió amb la sèrie per a HBO ‘Foddie love’, sobre amor i gastronomia. I una de les seves fites pertany al món de la publicitat, revolucionat amb el seu anunci per a la marca de compreses Evax a finals dels 90.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- Tensió als Estats Units "Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit
- Tensió als Estats Units Els EUA surten al carrer de forma multitudinària en protesta per Trump
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- Tempesta judicial i política La caiguda de Cerdán impulsa en el PSOE avançar les generals
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Acte del PP Feijóo demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè es «retratin» els seus aliats: «Si el segueixen recolzant, seran els seus encobridors»
- L’hora més crítica Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán
- Les gravacions del cas Koldo Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid
- Augmenten les probabilitats que un asteroide impacti contra la Lluna el 2032