El temple del cànnabis

David Teniers el Jove va ser l’home del mig d’una estirp de pintors que va incloure el seu pare i el seu fill, raó per la qual també se’l coneix com Teniers II, com a progenitor i descendent, i els altres, com ja és evident a hores d’ara de la frase, van passar a la història de la pintura com Teniers I i Teniers III. La seva obra, menys coneguda que la d’altres flamencs de la seva època –el segle XVII–, va interessar els primers Borbó d’Espanya, en especial, Isabel de Farnesio, i avui dia moltes de les seves pintures formen part de la col·lecció del Museu del Prado. No cal, no obstant, viatjar fins a Madrid per contemplar la seva obra, o almenys una: el Hash Marihuana & Hemp Museum de Barcelona té, entre les peces que es prea d’exhibir, ‘Camperols fumant en un interior’, que Teniers II va pintar el 1660 i que representa, bàsicament, l’interior d’un ‘coffee shop’. Un dels primers.

«És l’objecte favorit del fundador del museu», diu Ferenz Jacobs, portaveu de la pinacoteca dedicada al món del cànnabis ubicada al Palau Mornau del carrer Ample, al barri Gòtic de Barcelona. La pintura, exhibida a la sala 4 del museu, és exemplar dels temes i l’estil que van caracteritzar el segon Teniers, les debilitats del qual el Prado resumeix així. «Va posar els seus pinzells al servei d’un món oposat a l’heroic de Rubens i els mestres de la pintura d’història. La vida quotidiana va ser l’objectiu fonamental de la seva complaença, temes i ambients considerats anteriorment indignes dels artistes de rang i que posteriorment serien molt del gust de la societat del segle XIX». Com diu el títol, és una pintura sobre persones fumant..., en un interior. Jacobs remarca que la tela en què està pintada està feta de cànem, material àmpliament utilitzat al segle XVII per a l’elaboració de teles.

Un holandès errant

El fundador del museu –l’home amb debilitat per Teniers II– és Ben Dronkers, una espècie d’holandès errant que va desenvolupar el seu amor pel cànnabis a Turquia, l’Afganistan i el Pakistan, col·leccionista, cultivador i creador dels seus propis híbrids que un dia va decidir compartir els seus coneixements sobre la matèria (i la seva col·lecció, no menys que sorprenent aleshores) per la via de fundar un museu. Llavors va posar en marxa el Hash Marihuana & Hemp Museum, però no el de Barcelona, sinó el d’Amsterdam. Era el 1985. El d’aquí és un germà petit. 

Igual que la planta, el museu de la marihuana té el do de la transversalitat: art sobre el cànnabis i cultura en general sobre el cànnabis, medicines, literatura, gravats botànics, màquines per al seu cultiu i tractament. Potser la millor manera d’explicar-ho és que en pocs passos el visitant passa d’admirar les pinzellades de Teniers el Jove a preguntar-se si realment el que consumia Popeye eren espinacs: el museu encoratja la teoria, àmpliament estesa, tractada per uns de llegenda, per d’altres considerada més que plausible, que el mariner de l’Olívia obtenia la seva força de colós de la marihuana. «Sí. Aquesta una de les parts que més gràcia fa a la gent», diu Jacobs. Tot sota el mateix sostre.