El temple del cànnabis

«És l’objecte favorit del fundador del museu», diu Ferenz Jacobs, portaveu de la pinacoteca dedicada al món del cànnabis ubicada al Palau Mornau del carrer Ample, al barri Gòtic de Barcelona. La pintura, exhibida a la sala 4 del museu, és exemplar dels temes i l’estil que van caracteritzar el segon Teniers, les debilitats del qual el Prado resumeix així. «Va posar els seus pinzells al servei d’un món oposat a l’heroic de Rubens i els mestres de la pintura d’història. La vida quotidiana va ser l’objectiu fonamental de la seva complaença, temes i ambients considerats anteriorment indignes dels artistes de rang i que posteriorment serien molt del gust de la societat del segle XIX». Com diu el títol, és una pintura sobre persones fumant..., en un interior. Jacobs remarca que la tela en què està pintada està feta de cànem, material àmpliament utilitzat al segle XVII per a l’elaboració de teles.

Un holandès errant

Notícies relacionades

Mor Michael Madsen, actor de 'Kill Bill' i 'Reservoir Dogs', als 67 anys

Cancel·lat el concert de Fito Páez que havia d'inaugurar el festival de Cap Roig

El fundador del museu –l’home amb debilitat per Teniers II– és Ben Dronkers, una espècie d’holandès errant que va desenvolupar el seu amor pel cànnabis a Turquia, l’Afganistan i el Pakistan, col·leccionista, cultivador i creador dels seus propis híbrids que un dia va decidir compartir els seus coneixements sobre la matèria (i la seva col·lecció, no menys que sorprenent aleshores) per la via de fundar un museu. Llavors va posar en marxa el Hash Marihuana & Hemp Museum, però no el de Barcelona, sinó el d’Amsterdam. Era el 1985. El d’aquí és un germà petit. 

Igual que la planta, el museu de la marihuana té el do de la transversalitat: art sobre el cànnabis i cultura en general sobre el cànnabis, medicines, literatura, gravats botànics, màquines per al seu cultiu i tractament. Potser la millor manera d’explicar-ho és que en pocs passos el visitant passa d’admirar les pinzellades de Teniers el Jove a preguntar-se si realment el que consumia Popeye eren espinacs: el museu encoratja la teoria, àmpliament estesa, tractada per uns de llegenda, per d’altres considerada més que plausible, que el mariner de l’Olívia obtenia la seva força de colós de la marihuana. «Sí. Aquesta una de les parts que més gràcia fa a la gent», diu Jacobs. Tot sota el mateix sostre.