Dos grans retrats de dona coincideixen a la cartellera de cine

La cartellera de cine ens ofereix aquests dies la possibilitat de disfrutar de dos excel·lents retrats femenins. Es tracta de dues dones molt diferents en quan a edats, nacionalitats, problemes i objectius vitals. Però les dues pel·lícules coincideixen en alguna cosa, les disseccionen perfectament, mostren els seus somnis i les seves ànsies de llibertat i les interpretacions de les actrius que les encarnen han sigut mereixedores de diversos premis. D’Algèria a l’Antàrtida passant pels Estats Units, d’una jove a una dona madura. Coneguem-les una mica millor: són Papicha i Bernadette.

  

 

Una jove davant el radicalisme

La primera és Papicha, una jove estudiant àrab que viu a l’Algèria dels anys 90 i veu com el radicalisme va creixent al seu país mentre ella té una visió més moderna del món. És molt hàbil combinant teles i somia ser modista, motiu pel qual decideix muntar una desfilada de moda a la universitat utilitzant únicament ‘haikas’ (vestit tradicional que consisteix en una llarga peça de tela que es pot enrotllar de diferents formes). El film és una denúncia de la situació de regressió que es viu en alguns països àrabs on les dones no poden realitzar-se com desitjarien.

Papicha, sueños de libertad és el primer llargmetratge de ficció firmat per la directora Mounia Meddour, que és la dona de Xavier Gens, realitzador de Hitman o La pell freda, adaptació de la novel·la de Sánchez Piñol. La cineasta aclareix que el film està basat en fets reals però és una interpretació lliure. La pel·lícula contrasta la situació de la protagonista, una noia culta, amb una bona educació, com les seves amigues, que viu al campus, amb la d’altres que li retreuen el seu desvergonyiment o el masclisme dels homes, que només es preocupen per sotmetre-les.

La pel·lícula també aborda el tema de l’avortament, el terrorisme o l’auge dels talibans, que li declaren la guerra a la cultura, i al coneixement amb la complicitat (bé sigui per temor o per convenciment) de part de la població. Destaca poderosament la interpretació de la protagonista, la desconeguda Lyna Khoudri (guanyadora del César a la millor actriu promesa), que sap transmetre tant l’entusiasme com l’angoixa del seu personatge. Pateixes contínuament per ella, embolicada en un entorn intolerant, tot i que es nega a abandonar el seu país i opta per lluitar tot i que la seva vida corri perill.

  

 

Una arquitecta que ha perdut el rumb

A l’altre costat del món, a Seattle, es troba Bernadette, una dona de mitjana edat una mica neuròtica que veu la seva vida alterada a partir del moment en què la seva filla adolescent li demana a ella i al seu marit, un expert en noves tecnologies, que facin realitat el seu somni de viatjar els tres a l’Antàrtida. La parella accepta, però en el fons, ella desitja trobar una excusa per evitar-ho. És una anàlisi d’un personatge summament complex, la d’una brillant arquitecta que, per una sèrie de raons, es va desenganyar de la seva professió i s’ha convertit en una dona inestable, poc sociable, que odia la gent, excèntrica i una mica agressiva. A mesura que va transcorrent l’acció anem descobrint els seus motius.

¿Dónde estás, Bernadette? és l’últim treball del prestigiós Richard Linklater (realitzador de la trilogia Abans de l’alba i Boyhood) i és una comèdia dramàtica protagonitzada per Cate Blanchett amb Billy Crudup (vist a El bon pastor i Spotlight), Kristen Wiig (La boda de mi mejor amiga) i la debutant Emma Nelson. Cate Blanchett (nominada al Globus d’Or a la millor actriu per aquest treball) brilla com mai ja que el seu personatge ha de passar amb facilitat de registres dramàtics a còmics. I sorprèn perquè, tot i que només sigui en determinades escenes, demostra tenir molt talent per a la comèdia, gènere en què no s’ha prodigat gaire.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

La pel·lícula parla també del contrast entre la tecnologia i la naturalesa i de gent molt humana, amb les seves virtuts i defectes. Altres personatges són les localitzacions: la ciutat de Seattle de la qual mostra, per exemple, la seva espectacular biblioteca o un restaurant giratori i, sobretot, els impressionants paisatges de l’Antàrtida. Un film molt especial, intel·ligent i original que alterna amb facilitat la comèdia, el drama i fins i tot una trama d’intriga per acabar sent gairebé d’aventures. La seva conclusió és que un artista ha nascut per crear i ha de continuar fent-ho per poder mantenir l’equilibri. Dues formidables propostes cinematogràfiques amb nom de dona.