Michael K. Williams: «Lovecraft era un tio fosc i un gran escriptor»

Des que es va instal·lar en la consciència col·lectiva com l’atracador Omar Little de ‘The wire’, Michael Kenneth Williams no ha passat massa temps separat de HBO: també va ser el cap gansteril Chalky White de ‘Boardwalk Empire’ o l’influent pres Freddy Knight de ‘The night of’. Ara torna a cedir el seu talent a la marca a ‘Territorio Lovecraft’, en què encarna Montrose Freeman, el pare desaparegut del protagonista, Atticus (Jonathan Majors). 

En aquesta nova sèrie hi ha dues classes de monstres: els lovecraftians i altres de més reals, els del racisme. La seva estrena sembla realment oportuna.

A través de la història creada per Matt Ruff, tornem al passat i ens trobem amb l’època Jim Crow, al voltant de la qual hi ha un trauma latent. Hi ha problemes que no s’han resolt del tot. Molta gent que no és de color ignora tot això, i potser gràcies a la sèrie entenguin per què seguim on seguim.

Aquí el monstre és una manifestació del racisme. A l’obra de Lovecraft podia ser-ho de l’altre, de les minories. ¿Com li va amb l’autor?

Sé coses sobre el seu passat, sé com pensava, quines eren les seves opinions. La meva opinió és que Lovecraft era un tio fosc i un escriptor brillant. Almenys va saber convertir els seus pitjors instints en art. Tant de bo tots ho poguéssim fer: agafar els nostres defectes i fer amb ells una cosa bona.

¿A quan es remunta el seu interès pel terror o la ciència-ficció?

Quan era jove, tampoc m’interessaven gaire. Sempre he sigut més de superherois. De nen em passava el temps fent com que podia volar i aquestes coses. Em vaig carregar algunes taules de centre [rialles].

Però sé que és admirador de ‘La dimensió desconeguda’

No, no en vam parlar, però en soc un gran fan, és veritat. En aquesta sèrie hi vaig veure algunes de les històries que més em van perseguir de petit. I només de gran vaig entendre per què tenien aquest efecte. Creia que era tot per l’home del sac. Però, en realitat, em va impactar per tot el seu contingut social.

¿Hi va haver algun aspecte o situació dels guions de ‘Territorio Lovecraft’ que l’impactés especialment, potser per tocar-lo de prop?

Per exemple, estic preocupat pel tema del colorisme. Fins i tot dins la nostra pròpia comunitat tractem d’una forma o una altra partint del to de pell. És una de les moltes capes de la història, sobretot per la relació entre Letitia i la seva germana Rose. No es diu en veu alta, no està en el guió, però el colorisme és present.

¿Com va encarar la construcció d’un personatge tan complex com Montrose, enfrontat a si mateix i als seus dimonis?

Sens dubte, és complex. Vaig haver de bussejar profund per trobar la veritat del personatge. Està lluitant per conèixer-se com a home, per saber quina és la seva sexualitat, com ser un home, com ser un germà... Són coses amb què jo mateix m’he enfrontat o m’estic enfrontant ara.

També continua aprenent a ser pare. Algunes de les seves escenes amb Jonathan Majors són d’alta graduació emocional.

Va ser difícil rodar aquestes escenes, no ho negaré. En la meva comunitat, moltes relacions pare-fill han quedat tocades per l’addicció, la pobresa, qüestions de salut mental, abús o empresonament en massa. Els homes negres han passat per molt i encara avui dia continuen patint. Tant de bo els fills d’aquests homes vegin la sèrie i pensin: «Ara entenc millor el meu pare».

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

¿Què ha estat veient vostè en aquests mesos d’estar tancats?

Ara mateix estic obsessionat amb ‘P-Valley’. Com Misha Green [‘showrunner’ de ‘Territorio Lovecraft’], Katori Hall és una força a tenir en compte. Ah, i fa unes setmanes em vaig fer un tip de veure ’The boys’, una visió interessant del món dels superherois.