'Little monsters': guerra infantil Z

Tot i que s’han fet comèdies o films paròdics sobre vampirs, mòmies o homes llop, els personatges clàssics del cine de terror que millor accepten la granissada humorística són els morts vivents. I a exemples com ‘Braindead, clínicament morta’, ‘Benvinguts a Zombieland’, ‘Zombieland mata o remata’, ‘Zombies party’, ‘Los muertos no mueren’ i la cubana ‘Juan de los muertos’ ara se suma la producció australiana ‘Little monsters’, en què als zombis, malgrat el que fan, no se’ls pren seriosament.

Notícies relacionades

Manolo García i Quimi Portet: «El Último de la Fila és tornar a casa; estàvem bojos per la música i això ens continua unint»

Càsting sense aglomeracions per al film dels Beatles a Barcelona: «Que em rapin si volen»

És una pel·lícula exagerada en tots els sentits, tot i que sense arribar als extrems ‘gore’ quan la celebració dels desmembraments de la carn humana es converteix en pura exaltació còmica. Tres adults, dels quals només se salva la mestra d’escola encarnada per Lupita Nyong’o, han de protegir un grup de nens de l’amenaça zombi. Els altres dos són un músic eixelebrat i un còmic infantil. Aquest últim, si aquesta hagués sigut una pel·lícula més incisiva i perversa, hauria donat infinit més joc: la típica estrella televisiva per als nens que pot ser, en realitat, un tipus antipàtic i egoista, o fins i tot depravat.

Els atacs se succeeixen al mateix ritme que els gags, però ni els uns ni els altres convencen del tot perquè impera un cert to de film infantil. Una altra aposta genèrica híbrida que es queda en terra de ningú.