'Divendres 13' compleix 40 anys com a títol clau del cine de terror

Una de les característiques del cine de terror nord-americà dels anys 70 i 80 va ser la capacitat que va tenir per regenerar-se a partir de les produccions de sota pressupost i de crear sagues de llarg recorregut. La fórmula va resultar més que eficaç, tot i que la creativitat anés minvant film rere film, i només així, amb la resposta entusiasta d’un públic entregat al nou ‘slasher’, es poden entendre les franquícies de ‘Divendres 13’, ‘Halloween’, ‘La matança de Texas’, ‘Una casa al·lucinant’ o ‘Malson a Elm Street’.

El 13 d’agost del 1980, fa 40 anys, s’estrenava ‘Divendres 13’, pel·lícula realitzada per Sean S. Cunningham. Va costar mig milió d’euros. En el seu moment va ser despatxada com una cinta amateur. Anys després, se la considerava una pel·lícula molt poc terrorífica. Els temps canvien i avui tampoc veiem ‘Psicosi’ tapant-nos els ulls en l’escena de la dutxa com sí que van fer molts espectadors el 1960. Però la relació de ‘Divendres 13’ amb el públic de la seva època va ser esplèndida. En el primer cap de setmana d’estrena, amb una recaptació de cinc milions d’euros als Estats Units, ja havia recuperat amb escreix la inversió.

L’argument és simple. Un grup d’adolescents que preparen la reobertura d’un campament d’estiu rep la visita del psicòpata de torn. En aquest primer film, el mal està representat per la dement Pamela Voorhees, interpretada per la veterana però no gaire coneguda Betsy Palmer, que culpa de la mort del seu fill al campament dos monitors. El cèlebre Jason és més un record fantasmal que una realitat, però a partir de la segona entrega de la sèrie es convertiria en el protagonista.

Notícies relacionades

Venècia mira al sud global en una edició marcada per Gaza

Salman Rushdie: "L’odi no és una força creativa, és molt millor abandonar-lo, apartar-lo"

Els Voorhees se serveixen de destrals, matxets i el que sigui necessari i, a causa de la seva hidrocefàlia, Jason porta la cara coberta amb una màscara d’hoquei sobre gel, un altre signe distintiu del terror d’aquells anys: la màscara de Michael Myers a ‘Halloween’ o la fabricada amb pell humana de l’escorxador Leatherface a ‘La matança de Texas’. A la plataforma Wallapop es pot trobar, de segona mà, rèpliques de la màscara original de Jason amb preus que oscil·len entre els dos i els 100 euros. Tota una icona.

La publicitat de l’època no va ser un model d’enginy, però era efectiva: «Quedarà hipnotitzat pel terror mentre presencia crim rere crim»; «¡Desitjarà que tot hagi sigut només un malson!»; «Sagnants començaments al campament d’estiu ‘slasher’». Fins al 1993 es van fer vuit continuacions. El 2003 va aparèixer el ‘crossover’ ‘Freddy contra Jason’. Marcus Nispel, expert a refer clàssics i films de culte del gènere, en va rodar una nova versió el 2009. S’hi han de sumar una sèrie televisiva, diversos còmics i tres videojocs.