Los Tiki Phantoms, teràpia de xoc a Montjuïc

Amb les seves màscares de calavera i la seva simpatia pels ritus més foscos i entranyables, com per exemple els sacrificis humans, Los Tiki Phantoms són experts a convertir les tragèdies en material divertit, de carota de cartró i còmic de sèrie Z. Banda idònia, doncs, per suggerir-nos que no n’hi ha per tant d’això de la Covid-19. Res que unes bones guitarres al servei del rock and roll no puguin curar o, almenys, pal·liar.

El pati d’armes del castell de Montjuïc, d’on surten tenebrosos passadissos amb un currículum històric poc simpàtic, va ser dijous un oportú escenari per a la seva cerimònia de rock instrumental primitivista, alineat en aquest subgènere conegut com a horror surf. Sessió del cicle Sala Barcelona que va comptar amb un aguerrit preàmbul a càrrec de The Lizards, contrastat trio que ens va delectar amb l’eixordador punk’n’roll de líriques troballes com ‘Everybody sucks’ (del seu últim disc, ‘Inside your head’) i clàssics del seu repertori com el ‘ramonià’ ‘Sing out loud’.

Completant tornades

Notícies relacionades

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil

Cridant «¡bona nit, maleïts!», Los Tiki Phantoms van entrar en acció a base de cartes com el seu èxit ‘Bala de plata’ i demanant al públic que fes el favor d’aixecar-se de les cadires «perquè així mola més». L’any passat van treure ‘Disco guateque’, desacomplexat àlbum en què passaven per les armes un cançoner aliè molt variat, i van tocar la seva abonyegada reconstrucció de ‘Call me’ de Blondie, una cançó «de què tothom només se sap mitja tornada». Així, invocant el déu Tiki, van donar una nova oportunitat a ‘Wake me up before you go-go’, el ximplet èxit dels vuitanta de Wham!, i van demostrar, injectant acords gruixuts a ‘Como una ola’, de Rocío Jurado, que les cançons poden arribar a tenir mil i una vides.

D’acord amb les restriccions sanitàries, la seva ‘Tikiconga’ no va poder ser secundada per la concurrència, però els membres del grup es van permetre rondar pel recinte repartint màscares macabres abans de deixar anar els últims conjurs de la nit a base d’A-ha, Michael Jackson i ‘La chica yeyé’. Escapisme sense remordiments al planeta Tiki.