El paper, la joia que no brilla

«És un museu viu», diu el conservador del museu, Ton Lloret, referint-se a l’indefugible fet que la seu és un vell molí paperer –encara en actiu–. «El Museu Paperer és una fàbrica de paper i, per mostrar-lo, necessites mostrar-lo funcionant, perquè la gent pugui veure com es feia el paper fa 300 anys. No hi ha elements expositius. La màgia és trobar-t’ho».

La conca fluvial de l’Anoia es va convertir en el segle XVII «en un epicentre», diu Lloret, «amb més de 40 molins paperers funcionant», i avui dia acudeixen a la zona artistes com Jaume Plensa i cuiners com Carme Ruscalleda i els germans Roca a la recerca de matèria primera per a les seves respectives arts. «Encara hi ha un important nucli de producció industrial», diu el conservador.

Immortalizador d’homes

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Ubicat a Capellades, molt a prop de Barcelona, el molí museu consta de quatre plantes i un soterrani, i és el resultat de la iniciativa que un grup d’industrials del paper de la zona van prendre el 1958; el museu va ser fundat el 6 de juliol del 1961. És el tipus de museu on la contemplació pot quedar-se en una sensació vaporosa i poc informativa, així que es recomana la visita guiada (el 99% ho són, de fet, segons informa el conservador). A dalt de tot es troba l’espai utilitzat antigament com a assecador de paper, un lloc diàfan, ple de finestres, que es fa servir per acollir exposicions temporals. I ja que entre tot el que vostè va voler saber del paper i mai es va atrevir a preguntar pot figurar com es fa el paper avui dia, el museu també té un espai dedicat a donar la resposta.

«Gràcies al paper, l’home ha pogut fixar els fets històrics, ha pogut fixar els pensaments més íntims, els sentiments, però també va propiciar el desenvolupament de la ciència», diu la directora del museu, Victòria Rabal, en un vídeo promocional gravat a l’interior de les instal·lacions. «El que va fer la definició tenia una gran passió pel paper i aquesta definició comença així: ‘Meravellosa invenció que és de gran utilitat en la vida, que fixa la memòria dels fets i immortalitza els homes’. Més bonic no ho pot ser». Donem per fet el paper com tantes altres coses, com les coses, sobretot, naturalment acoblades a la rutina, però probablement es tracta d’una d’aquelles joies que no brillen. Per això té museu.