Pablo López, amb sabor concentrat a Fes Pedralbes

Pablo López tenia unes «ganes exagerades i desesperades de tornar a tocar», i el seu concert en l’obertura de Fes Pedralbes va ser tot cor i poder pulmonar, i envestides a les tecles del sofert piano de cua. Recital de distàncies curtes, receptiu també al sospir i al murmuri, en un espai remodelat, amb l’escenari sorgint de les aigües de l’estany oval i el Palau Reial com a fons.

Disposició elegant i ben resolta, a joc amb uns jardins de Pedralbes on van brotar racons amb sofàs i punts de gastronomia, com els que envolten l’escenari més recollit del festival, el del ‘village’. Allà, davant d’un centenar d’assistents asseguts i un altre de caràcter més passavolant, tots amb mascaretes i subjectes a les mesures sanitàries vigents, va desplegar Meritxell Neddermann les cançons del seu debut, ‘In the backyard of the castle’, amb el seu despert diàleg entre el classicisme pianístic, l’electrònica i un r’n’b alentit. Peces substancioses, com ‘Ready’, amb veu rapejada, o la sensual ‘Jo no vull’, i una adaptació de ‘Father father’, de Laura Mvula.

Arrencada a pèl

Notícies relacionades

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

L’Acadèmia del Cine crea una unitat per a víctimes d’abusos

La col·locació del públic, 800 persones, al reconfigurat escenari principal va retardar 20 minuts l’actuació de Pablo López, eventualitat davant de la qual Martín Perez, director del festival, es va disculpar mentre va remarcar l’«enorme il·lusió» davant d’aquest nou projecte, que aquest estiu genera, va indicar, més de 700 llocs de treball. Moltes ganes de trencar el silenci, a Fes Pedralbes, també per part d’un Pablo López que va arrencar cantant a pèl, com si no hi hagués un demà, un fragment de ‘Mama no’.

Ja assegut al piano, i desitjant que «la música continuï sent lluitadora», el malagueny es va entregar al seu oceà d’arpegis i rimes insondables, amb un parell d’estrenes del seu pròxim disc (la torrencial ‘Tempo’ i una altra anomenada ‘Colapso’, de silencis i clarobscurs), i parades a ‘Mi gato’, ‘Hijos del verbo amar’, ‘El patio’... Pablo López, amb sabor concentrat per deixar-nos clar amb qui estem tractant.