Tota la veritat sobre Anton Yelchin

«Molta gent no sap qui va ser Anton Yelchin, o només el coneix per com va morir. És una pena que et recordin per una cosa així quan has fet tantes coses», diu Garret Price, muntador posat a director amb ‘Love, Antosha’, documental en memòria d’un actor que va marxar massa aviat, als 27 anys, com massa grans talents. TCM estrena la pel·lícula a Espanya aquest diumenge, dia 4 (22.00 h.), en l’arrencada d’un cicle dedicat al Txékhov de l’última trilogia d’‘Star Trek’; un brillant Txékhov amb un fort accent rus, en què Yelchin es va inspirar en el seu avi.

Traguem l’elefant blau de l’habitació i passem al més aviat possible a recordar el personatge pel que mereix ser recordat. Yelchin va morir el 19 de juny del 2016 a causa d’un estrany accident: el seu Jeep Grand Cherokee va fer marxa enrere per l’entrada dels cotxes de casa seva a Los Angeles i el va aixafar contra una columna de maons i una reixa de seguretat.

Pares patinadors

Un temps després, els seus pares es van posar en contacte amb Drake Doremus, que havia dirigit Yelchin a ‘Como locos’, un dels millors projectes en què es va involucrar, per saber si voldria dirigir un documental sobre el seu fill. Doremus va rebutjar l’oferta –creia que seria massa poc objectiu–, però va recomanar el seu muntador habitual, Garret Price, que al principi tampoc ho veia clar. «Malgrat com n’era de tràgica la història, tampoc sabia si hi havia justificació per fer un llarg», ens explica per videoconferència. «Tenia els meus dubtes. Després, vaig seure amb els seus pares una tarda per saber-ne més del seu fill i vaig quedar fascinat. En realitat, hi havia moltes coses per explicar».

A cada cantonada d’aquells 27 anys hi havia un gir sorprenent. ¿Quanta gent sap que els pares de l’Anton, Irina Korina i Viktor Yelchin, eren estrelles del patinatge artístic a la Unió Soviètica? A finals dels vuitanta, davant el repunt de l’antisemitisme, van vendre tot el que tenien (només van aconseguir 8.000 dòlars), van fugir amb el seu fill de pocs mesos als Estats Units i es van instal·lar a Los Angeles. «Tot això era desconegut per a mi», diu Price. «També el seu obsessiu coneixement del cine. Ja a ‘Alpha dog’, amb només 15, 16 anys, era increïble, i era perquè havia pres notes sobre cada pel·lícula que havia vist i feia l’impossible per millorar les seves».

«Tampoc sabia res sobre la seva fibrosi quística», continua Price. En l’intent de protegir-lo, els seus pares no li van parlar obertament sobre la seva malaltia degenerativa fins que va ser adolescent. «I després, ell es va preocupar de deixar-ho al marge de la gent».

Entregat stakhanovisme

Amb només 27 anys, Yelchin havia participat ja en 69 projectes. ¿Només perquè adorava la seva feina o potser una mica, també en part, per saber que potser no tindria tant temps com voldria per fer-la? «Segurament les dues coses. Tenia pressa per fer moltes coses, però és que li agradava fer tota classe de pel·lícules: cine ‘indie’ [‘Només els amants sobreviuen’, ‘Green room’ o ‘Porto’, totes incloses en el cicle de TCM], ‘blockbusters’ [‘Terminator: Salvation’, ‘Star Trek’]... Tot el que li oferissin. Per ell tot era art». En aquest entregat stakhanovisme podia recordar Nicolas Cage, amb qui va treballar a ‘Caza terrorista’, de Paul Schrader. Cage s’encarrega de llegir els diaris de Yelchin al documental. «Eren ànimes bessones. Amics molt pròxims», ens assegura Price.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

De fet, Yelchin va deixar empremta en un grapat d’actors veterans: Willem Dafoe, Martin Landau o Frank Langella parlen aquí meravelles del seu col·lega. «Tots el descrivien com una ànima vella. Parlava amb aquests veterans per telèfon; eren els seus veritables amics. Gairebé li agradava més parlar amb ells que amb gent de la seva edat». La seva companya de generació Kristen Stewart, amb qui va rodar ‘Gent poc corrent’, comenta a la pel·lícula que Yelchin no va correspondre els seus sentiments i li va trencar el cor.

Llums i ombres 

‘Love, Antosha’ mostra el Yelchin més lluminós i també el més atret pel costat fosc de la vida. El títol fa referència a la seva firma de les cartes que passava a la seva mare per sota de la porta si estava malalta (i també quan ja s’havia recuperat). Però els seus pares no van tenir problema en què Price recordés l’atracció del seu fill per la vida ‘underground’ de Los Angeles, que el va portar a fer retrats nocturns en els més tèrbols clubs sexuals de Van Nuys. L’actor i guionista Simon Pegg, company seu a la saga ‘Star Trek’, qualifica el seu amic com a «noi entremaliat». Pot ser que Yelchin només visqués 27 anys, però els va viure a consciència, deixa ben clar ‘Love, Antosha’.