Crítica de 'Los miembros de la familia': pèrdua i descobriment

Pocs llocs són tan idonis per evocar sentiments d’introspecció i pesar com una localitat costanera fora de la temporada vacacional, el tipus d’entorn al qual viatgen els dos joves protagonistes de la segona pel·lícula de Mateo Bendesky per escampar les cendres de la seva mare i al qual es veuen obligats a quedar-se. El director argentí adopta una mirada sòbria i diàfana, prenent-se el seu temps per dotar de profunditat dos germans que tenen un vincle que ha de ser reconstruït, i esquiva la solemnitat que aquest tipus d’històries acostumen a transmetre no només manejant un subtil sentit de l’humor, sinó també embolicant el relat de misteri a través de seqüències oníriques, idees esotèriques i incursions ocasionals en el que es considera surreal. Cert que l’austeritat narrativa i el distanciament contemplatiu li impedeixen explotar tot el potencial climàtic que aquests elements ofereixen tot i que, d’altra banda, tampoc es mostra interessat en això. Prefereix centrar-se a explorar amb delicadesa com funcionen els mecanismes del dolor, i en el particular efecte que tenen sobre aquells amb una identitat que encara està en procés de formació.