Mor als 55 anys l'escriptor Carlos Ruiz Zafón

L’escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón ha mort als 55 anys a Los Angeles, ciutat on vivia des de 1993. L’autor de ‘L’ombra del vent’ ha mort a conseqüència d’un càncer de còlon contra el qual lluitava des de feia temps, segons ha confirmat l’editorial Planeta, amb la qual Ruiz Zafón va treballar durant 20 anys.

Autor de novel·les d’èxit com ‘L’ombra del vent’ –la seva obra cabdal i amb la que va obrir la tetralogia d’‘El cementiri dels llibres oblidats’– i  ‘El Laberint dels Esperits’, que reflectien la Barcelona de la qual es va enamorar en la infància, Ruiz Zafón compaginava l’escriptura amb la creació de guions per a continguts audiovisuals en la indústria de Hollywood.

La notícia de la mort de Ruiz Zafón arriba al cap de pocs dies de les morts, també per càncer, del cantant Pau Donés i de l’actriu Rosa Maria Sardà.

«Continuarà viu a través dels seus llibres»

En un comunicat, el grup Planeta ha expressat la seva consternació per la notícia: «Avui és un dia molt trist per a tot l’equip de Planeta que el va conèixer i va treballar amb ell durant 20 anys, en els quals s’ha forjat una amistat que transcendeix el professional. Ens ha deixat un dels millors novel·listes contemporanis, però continuarà molt viu entre tots nosaltres a través dels seus llibres. Perquè, com Zafón li fa dir a un dels seus personatges literaris, el senyor Sempere, quan porta el seu fill Daniel a descobrir el secret de ‘El cementiri dels llibres oblidats’: ‘Cada llibre, cada volum que veus, té ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels que el van llegir i van viure i van somiar amb ell’».

Ruiz Zafón ha sigut un dels escriptors espanyols més exitosos i internacionals. ‘L’ombra del vent’ (2001) ha sigut traduïda a més de 50 idiomes i ha venut més de 10 milions d’exemplars. La novel·la, guanyadora de nombrosos premis, va ser seleccionada el 2007 per 81 escriptors i crítics llatinoamericans i espanyols entre els millors 100 llibres en llengua espanyola dels últims 25 anys.

‘L’ombra del vent’ va ser, a més, l’inici de la tetralogia ‘El cementiri dels llibres oblidats’ que l’autor va tancar el 2016 amb la publicació d’‘El laberint dels esperits’, en el qual es revelen els misteris del passat de la família del llibreter Daniel Sempere.  

Inicis en la literatura juvenil

Nascut el 25 de setembre de 1964 a Barcelona, Ruiz Zafón va passar la seva infància en un pis pròxim a la basílica de la Sagrada Família. Aquest monument i la ciutat apareixen a les pàgines dels seus llibres, plens de dracs, animals mitològics tan estimats per Ruiz Zafón que contribueixen a l’aire de misteri i somni de la seva narrativa.

Va estudiar al col·legi dels Jesuïtes de Sarrià, on va començar a publicar les seves primeres històries com ara ‘(El) laberint dels arlequins’ en la seva adolescència. Interessat pel cine i la producció audiovisual, posteriorment es va matricular en Ciències de la Informació, carrera que no va acabar, i va començar a treballar en agències de publicitat com ara Dayax, Ogilvy i Tandem/DDB.

El 1992, després de deixar la seva ocupació, va començar a escriure la seva primera novel·la, ‘El príncep de la boira’ (1993), que va obtenir el premi Edebé de literatura juvenil, la dotació del qual va utilitzar per posar rumb a la ciutat de Los Angeles, a Califòrnia (Estats Units), on va instal·lar la seva residència.

Des de Los Angeles va escriure guions i altres novel·les també dedicades al públic juvenil: ‘El palau de la mitjanit’ (1994) i ‘Les llums de setembre’ (1995), que amb ‘El príncep de la boira’ conformen el volum ‘La trilogia de la boira’ (2007).

També va publicar ‘Marina’, que l’autor ha considerat sempre l’obra més personal de tota les seves novel·les.

El salt a les novel·les per a adults

La seva primera novel·la per a adults va arribar el 2001, ‘L’ombra del vent’. La va presentar al premi Fernando Lara 2000, en el qual va quedar finalista, però Planeta la va publicar per insistència de Terenci Moix, integrant del jurat d’aquell premi.

Per aquesta obra –ambientada a la Barcelona gòtica i en un imaginari Cementerio dels Llibres Oblidats–, Ruiz Zafón va rebre el premi Protagonistes de Literatura (2004) i els premis francesos al Millor Llibre Estranger (2004) i dels Lectors del Livre de Poche (2006).

Reconeixement mundial

Durant diversos anys ‘L’ombra del vent’ va ser el llibre més venut a Espanya i la seva publicació vindria acompanyada d’una enorme popularitat i acollida de la crítica a Itàlia, a França, a Holanda, a Alemanya i al Regne Unit, on ‘The Times’ i ‘The Guardian’ van coincidir a qualificar-lo com un nou «clàssic contemporani»... i així fins a un total de 50 països, incloent-hi els Estats Units, on ‘The New York Times’ va comparar Zafón amb García Márquez, Umberto Eco i Jorge Luis Borges.

Autors de primer ordre van saludar la personalitat de la seva literatura, com Stephen King, que va escriure: «Si algú pensava que l’autèntica novel·la gòtica havia mort al segle XIX, aquest llibre farà que canviï d’idea. Una novel·la plena d’esplendor i de trampes secretes on fins i tot les subtrames tenen subtrames. En mans de Zafón, cada escena sembla sortida d’un dels primers films d’Orson Welles. Cal ser un romàntic de veritat per arribar a apreciar tot el seu valor, però si un ho és llavors és una lectura enlluernadora».

Malgrat rebre ofertes cinematogràfiques, l’autor s’havia resistit sempre a portar la seva obra cabdal a la gran pantalla.

A aquesta obra la va seguir ‘El joc de l’àngel’, publicada el 2008, i que junt amb ‘L’ombra del vent’ va donar lloc a la tetralogia d’‘El cementiri dels llibres oblidats’, amb el qual l’escriptor ha creat un aclamat univers literari.

La tercera novel·la de la sèrie va ser ‘El presoner del cel’ (2011) publicada el 2011, i l’última ‘El laberint dels esperits’ (2016).

Entre aquestes dues novel·les, va publicar la històrica ‘Rosa de foc’ (2012), que està ambientada al segle XV, origen del llegendari Cementiri dels Llibres Oblidats.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

En la seva faceta com a guionista cinematogràfic, va quedar finalista de la prestigiosa beca que concedeix l’Acadèmia de Hollywood, la Nicol Fellowship. Com va assegurar en una ocasió, «el guió és una pastilla de caldo i la novel·la, el guisat complet».

Amant de la música, l’escriptor tocava el piano i feia música amb sintetitzadors: «La majoria de la gent només em coneix com a escriptor, però abans de dedicar-me exclusivament a la literatura jo havia treballat com a músic», assegurava.