Mor Lennie Niehaus, el director musical de Clint Eastwood

Clint Eastwood va complir 90 anys diumenge passat. Probablement, no ho va celebrar gaire, ja que tres dies abans, el dijous 28 de maig, moria el seu amic i compositor Lennie Niehaus. També tenia 90 anys. A més d’excel·lent saxofonista de jazz –va tocar en la ‘big band’ de Stan Kenton i en els 50 va gravar amb el seu octet discos d’estilós so de la Costa Oest, com ara ‘Zounds!’–, Niehaus va ser bastant més que l’autor de les músiques del cine d’Eastwood; va ser, sobretot, el seu director musical. La família de Niehaus va donar la notícia ahir. El músic va morir a casa de la seva filla de causes naturals. Feia gairebé dues dècades que no componia bandes sonores, des de ‘Deute de sang’, el 2002.

Però no hi va haver cap enuig ni ruptura. Va ser producte de la necessitat. El 2003, Warner Bros. va acceptar finançar ‘Mystic River’, un film que l’estudi veia poc comercial, a condició que Eastwood rebaixés diverses partides de producció. Una d’aquestes va ser la musical. La banda sonora la va compondre el mateix cineasta per abaratir costos i Niehaus es va encarregar només de la direcció musical i els arranjaments. Eliminar el sou de Niehaus no va ser fàcil, però a partir de llavors va emergir l’Eastwood compositor d’estil ben reconeixible.

16 pel·lícules

El minimalisme melòdic del cineasta ja havia aparegut en alguns fragments d’anteriors bandes sonores, com el tema principal de ‘Sense perdó’, però qui governava les músiques dels films d’Eastwood, fossin cintes d’acció, ‘thrillers’, ‘westerns’ o melodrames, era Niehaus.

Des del 1984, any en què va compondre els temes d’‘A la corda fluixa’ –pel·lícula policíaca produïda i interpretada per Eastwood–, fins al 2002, amb ‘Deute de sang’, Niehaus va ser responsable de les bandes sonores de 16 pel·lícules d’Eastwood com a director, actor o només productor, i en destaca especialment ‘El genet pàl·lid’, ‘Bird’, ‘Sense perdó’, ‘Els ponts de Madison’ i ‘Medianoche en el jardín del bien y del mal’. I anys després va tornar a col·laborar amb ell en qualitat d’orquestrador en títols com ‘Gran Torino’.

Sols de Joshua Redman

Notícies relacionades

Així serà el nou Liceu Mar: 210 funcions anuals, restaurant amb vistes i 47 milions de pressupost

Núria Marín: "Per ser bona reina es necessita alguna cosa més que saber què és babord i estribord"

Niehaus també va compondre per al documental ‘Clint Eastwood: out of shadows’ una llarga peça titulada ‘An american filmmaker suite’, amb sols de saxo de Joshua Redman, i va ser el director musical d’‘Eastwood after hours: Live at Carnegie Hall’, memorable concert de tribut jazzístic a Eastwood celebrat l’octubre del 1996.

En els seus inicis en el cine va ser orquestrador, sense acreditar, de diverses pel·lícules de Sam Peckinpah (‘Gossos de palla’, ‘Vull el cap d’Alfredo García’), John Huston (‘Sota el volcà’) i Karel Reisz (‘El jugador’).