Marc Suárez obre el cicle Flamencat

Veu amb suau melisma, un toc fi de guitarra, caixó, l’aleteig de les palmes... Marc Suárez no creu que el que fa sigui «flamenc pur i dur», si bé traspua sabors del sud i lluminositat rumbera. El cantant i guitarrista entén aquesta música secular com un carril a través del qual «fer cançons obertes a diferents fusions», explica en vigílies del seu recital d’obertura, aquest dijous (20.00 hores), del cicle Flamencat, programat pel festival Guitar BCN i que s’oferirà a través del canal de Youtube de Radio TeleTaxi.

El Flamencat recorre així a l’‘streaming’ per conservar una programació de concerts que s’havien de celebrar als jardins del Palau Robert i a Wad-Ras. Programació destinada a difondre la diversitat del flamenc català a través dels seus joves talents, que completen tres recitals més, els de Paula Domínguez (11 de juny), Maruja Limón (18) i Las Noray (24).

La talaia de Bellvitge

A Marc Suárez, la motivació musical l’hi van transmetre els discos de la saga Ketama (incloent els d’Antonio Carmona  i Ray Heredia), ampliats després amb successius descobriments, com Diego Guerrero i Javier Ruibal. «No vaig mamar aquesta música a casa, però d’adolescent me’n vaig enamorar», revela. Així ha configurat un estil propi, entre el flamenc i la cançó d’autor, que cristal·litza en l’epé de quatre cançons ‘Retales de una història’, encapçalat per ‘Suspiros de luna’. Tema «sobre les pors i les situacions en les quals no saps si guanyes o no», apunta. «En particular, al terreny de l’amor». Compta amb un vídeo gravat en un terrat de Bellvitge, a l’Hospitalet. «Tot i que jo soc d’aquí al costat, del barri de Granvia Sud».

Altra de les cançons, ‘Para Aziz Alwani’, apunta a la història del refugiat sirià que va conèixer al camp de Policastro (Grècia), on va acudir per desenvolupar un projecte de música, teatre i dansa de la mà d’una oenagé, Fugim de les Fronteres. «Aziz tocava la guitarra de manera autodidacta, com jo, i li agradava el flamenc, i vam connectar», recorda. ‘Sigue en mí’ parla del dol, «de com afrontem la pèrdua», i ‘Si no és amb tu’ és la més íntima. «Un símbol de l’amor cap a la meva parella».

Aquestes cançons i unes quantes més (ja en disposa de 14) sonaran aquest dijous, amb l’ànim final de contribuir a enfortir i expandir l’escena del flamenc català. «Encara falta una mica d’acceptació d’aquesta sonoritat a Catalunya, perquè hi ha gent que la veu com a marginal», adverteix Marc Suárez. «Però iniciatives com Flamencat ens ajuden».