L'Instituto Cervantes amplia la promoció del català, el gallec i l'eusquera

Amb la premissa de la defensa de la diversitat cultural i lingüística d’Espanya, l’Instituto Cervantes, l’Institut Ramon Llull, el Consello da Cultura Galega i l’Etxepare Euskal Institutua han firmat aquest dimarts el primer acord de col·laboració entre les quatre llengües: castellà, català, gallec i eusquera.

Un protocol que es traduirà, segons els seus signants, en diverses actuacions com, per exemple, traduccions de llibres, participacions conjuntes en fires, impuls i recolzament entre les quatre cultures i posada en marxa d’una comissió que analitzi el grau de cooperació i l’eficàcia dels treballs.

En l’acte, realitzat per videoconferència, hi han participat els directors del Cervantes, Luis García Montero; del Llull, Iolanda Batallé, i de l’Etxepare, Irene Larraza, així com la presidenta del Consello, Rosario Álvarez, que han coincidit a assenyalar els aspectes positius de la diversitat lingüística.

Aquest acord, que s’havia de firmar inicialment a la Corunya, «serveix per consolidar un treball d’entesa i diàleg» que es va iniciar el juny del 2019 en una reunió al Ramon Llull de Barcelona, ha explicat García Montero.

«Caminar pel món en solitari no té sentit», ha dit Larraza, que ha destacat l’afany en la internacionalització i universalització de les llengües i cultures signants de l’acord: «Treballem amb institucions i amb agents que ens ajuden en aquesta missió, i és intel·ligent que fem part del camí junts», ha assenyalat.

Traduccions

En la mateixa línia han intervingut Batallé i Álvarez, que han assenyalat a més el gran flux de traduccions entre les llengües i la «normalitat democràtica» dins d’una societat plurilingüe i multicultural com l’espanyola.

En aquest sentit, la presidenta del Consello ha definit les llengües com «sistemes de comunicació que han d’estendre ponts per al diàleg entre els pobles», ja que les ha considerat «formes complementàries, i mai excloents, de comptar el món, de veure-ho».

La col·laboració és per quatre anys i està oberta a «una possible extensió», ja que en el protocol firmat aquest dimarts «no està complet el ric mosaic espanyol», segons Rosario Álvarez.

Notícies relacionades

Mor Robe Iniesta als 63 anys, veu i ànima d’Extremoduro

L’últim tità del rock espanyol

Els representants de les institucions han volgut celebrar, d’altra banda, com «un luxe», que l’acord tingui «mirada de dona», ja que tres dels quatre signants han sigut dones i també constitueixen una àmplia majoria al Consell del Cervantes, segons ha precisat García Montero.