Pacte amb altres institucions
L'Instituto Cervantes amplia la promoció del català, el gallec i l'eusquera
La institució firma un acord amb l'Institut Ramon Llull, el Consello da Cultura Galega i l'Etxepare Euskal Institutua
El protocol impulsarà la participació conjunta en fires, les traduccions de llibres i la cooperació entre les quatre cultures
zentauroepp7095583 frankfurt 9 10 07 inauguracion de la feria del libro de f200526213933 /
Amb la premissa de la defensa de la diversitat cultural i lingüística d’Espanya, l’Instituto Cervantes, l’Institut Ramon Llull, el Consello da Cultura Galega i l’Etxepare Euskal Institutua han firmat aquest dimarts el primer acord de col·laboració entre les quatre llengües: castellà, català, gallec i eusquera.
Un protocol que es traduirà, segons els seus signants, en diverses actuacions com, per exemple, traduccions de llibres, participacions conjuntes en fires, impuls i recolzament entre les quatre cultures i posada en marxa d’una comissió que analitzi el grau de cooperació i l’eficàcia dels treballs.
En l’acte, realitzat per videoconferència, hi han participat els directors del Cervantes, Luis García Montero; del Llull, Iolanda Batallé, i de l’Etxepare, Irene Larraza, així com la presidenta del Consello, Rosario Álvarez, que han coincidit a assenyalar els aspectes positius de la diversitat lingüística.
Aquest acord, que s’havia de firmar inicialment a la Corunya, «serveix per consolidar un treball d’entesa i diàleg» que es va iniciar el juny del 2019 en una reunió al Ramon Llull de Barcelona, ha explicat García Montero.
«Caminar pel món en solitari no té sentit», ha dit Larraza, que ha destacat l’afany en la internacionalització i universalització de les llengües i cultures signants de l’acord: «Treballem amb institucions i amb agents que ens ajuden en aquesta missió, i és intel·ligent que fem part del camí junts», ha assenyalat.
Traduccions
En la mateixa línia han intervingut Batallé i Álvarez, que han assenyalat a més el gran flux de traduccions entre les llengües i la «normalitat democràtica» dins d’una societat plurilingüe i multicultural com l’espanyola.
En aquest sentit, la presidenta del Consello ha definit les llengües com «sistemes de comunicació que han d’estendre ponts per al diàleg entre els pobles», ja que les ha considerat «formes complementàries, i mai excloents, de comptar el món, de veure-ho».
La col·laboració és per quatre anys i està oberta a «una possible extensió», ja que en el protocol firmat aquest dimarts «no està complet el ric mosaic espanyol», segons Rosario Álvarez.
Els representants de les institucions han volgut celebrar, d’altra banda, com «un luxe», que l’acord tingui «mirada de dona», ja que tres dels quatre signants han sigut dones i també constitueixen una àmplia majoria al Consell del Cervantes, segons ha precisat García Montero.
- Informe de l’OCDE Espanya, entre els sis països on els fons de pensions es desinflen
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- EIX EN TRANSFORMACIÓ Collboni fitxa Joan Oliveras com a president del consell per a la Rambla
- EL REPTE MEDIAMBIENTAL Espanya ha de formar un milió de joves en ocupacions verdes
- Energia Especulació en l'accés a la llum
- compromís El PSC s'obre a eliminar els beneficis fiscals al Hard Rock aquest mes
- Moviments empresarials després del procés El consell de Molins decideix tornara ubicar la seu social a Catalunya
- Ucraïna Rutte esquiva la petició d'empara de Zelenski a l'OTAN