Els llibreters entonen el 'resistiré' amb convenciment

Amb les llibreries funcionant en estat d’alarma, amb cita prèvia dels lectors que ja no sabien com fer front a la síndrome d’abstinència llibresca (cal recordar que les biblioteques segueixen tancades), distància social i amb mesures de seguretat higiènica, la gran majoria dels llibreters certifica que tot i que hagin hagut de recórrer als ertos o als crèdits de l’ICO, han pogut salvar els trastos amb força dignitat –ja hi haurà temps per fer el recompte dels que no ho han aconseguit– i en molts casos rebre onades d’afectuós recolzament dels clients fidels. Perquè ¿què és una llibreria sense clients fidels? 

De moment el clima és d’eufòria rere la mascareta. Ho certifiquen a Documenta, veterana llibreria que ja el 2014 va aconseguir plantar cara a la gentrificació traslladant-se de Ciutat Vella a l’Eixample gràcies al micromecenatge dels seus clients. Ara, sense comptar les comandes de Llibreries Obertes, que facilitava la compra per endavant durant el confinament, han augmentat les seves vendes en un 32% i s’han obert un 26% de nous comptes pels quals els clients paguen una mensualitat. També a +Bernat a dos passos de Francesc Macià, brinden amb cava. Els primers dies de la crisi sanitària, la llibretera Montse Serrano va decidir crear uns vals de suport traduïts en compra anticipada a través de la seva base de dades i un 60% dels clients van respondre sense pensar-s’ho dos cops, fins al punt que la llibreria de Mercedes Milá (vaja, en realitat ella és només una dels seus molts socis) ha recaptat fins a un 50% de les vendes habituals.

Negoci de proximitat i humà 

La mateixa passió s’ha despertat en els clients de La Carbonera, creada en règim de cooperativa de 200 subscriptors, fa dos anys, per tres joves al voltant de la trentena (Mar Redondo, Carlota Freixenet i Aitor Moreno) al barri del Poble Sec. Com a dada definitòria de la seva vocació indie, les seves presentacions han arribat fins a la Sala Apolo i són molt actius respecte a una cultura de barri compromesa i còmplice. Com que el local és petit, aquests dies de fase 0 els clients poden entra-hi d’un en un, tot i que està prohibit tocar els llibres. Si la cita és d’un quart d’hora, només es pot recollir la comanda, però si s’allarga a mitja hora (així està establert) allà hi ha la llibretera acompanyant com un àngel de la guarda. «És a dir, exercint de llibreteres, com hem fet sempre», puntualitza Mar Redondo. I és que, tot s’ha de dir, a les petites llibreries mai s’han convocat multituds, és un negoci de proximitat i, sobretot, humà. ¿Les proves? «Molts socis subscriptors ens demanaven que els cobréssim per endavant els comptes de tot l’any. Altres clients van fer aportacions voluntàries. A més, els propietaris del local no només ens van rebaixar el lloguer, sinó que poc abans que es declarés l’estat d’alarma es van gastar un munt de diners en llibres», explica Mar Redondo.

Digitalitzar-se o morir 

Els llibreters asseguren que d’aquesta tancada també han après algunes coses. Està clar que la utilització de les xarxes socials ha sigut un bon instrument i, en ocasions, la línia que separa una llibreria de la vella escola –la que gestiona i sap bé quins llibres té entre mans, però només això, que no és poc– amb els nous negocis convertits en dinamitzadors culturals. A falta de presentacions o tallers de lectures físics, les llibreries han aguditzat l’enginy a través de presentacions a Instagram. A La Carbonera no volen tornar enrere: «Una de les nostres senyes d’identitat són els actes a les llibreries, així que mentre això segueixi així no abandonarem les recomanacions per les xarxes socials. El bo d’aquests dies és que la gent ha entès que si compra ‘online’ a través de Libelista ens està comprant a nosaltres». 

A Tarragona ja es troben en fase 1, més a prop de la nova normalitat respecte a la compra de llibres. Allà, la llibreria Adserà (al costat de La Capona, una de les grans llibreries de la ciutat) mostra menys restriccions a l’hora que els clients toquin els llibres tot i que les mascaretes i el gel desinfectant segueixin l’ordre del dia. «La nostra web, que vam poder crear gràcies a una subvenció del govern, ha sigut decisiva en aquesta crisi. Teníem en estoc uns 39.000 títols diferents i això ens ha permès oferir un bon servei a través de la venda ‘online’», explica l’experimentada Gerti Adserà, que continua regentant la llibreria que van fundar els seus pares el 1966. 

La pujada d’aquests dies, les vendes, de nou el contacte amb els lectors, no invalida que els llibreters, gent tan resilient com eixerida, no pensi en el futur, quan passada l’eufòria tornin a trobar-se amb els problemes de sempre multiplicats per deu.  A la llibretera Paula Vázquez de la flamant llibreria Lata Peinada (va complir un any en ple confinament), especialitzada en literatura llatinoamericana, se li van complicar les coses el doble. Poc abans del 14 de març se’n va anar a l’Argentina amb el seu soci per casar-se allà i la crisi no li permetrà tornar almenys fins al setembre i, mentrestant, teledirigeix el local des de Buenos Aires. Les seves xifres de venda parlen d’un 10% a un 15% en vendes anticipades, una proporció que es repeteix en gran part de les llibreries. Vázquez, argentina i, per tant, acostumada a les crisis, assegura que «del laberint se surt per dalt», amb referència a afrontar el gran repte de mantenir una llibreria. «La nostra sort és que al ser extremadament especialitzats, vam tenir una gran resposta inicial». 

Que compri l’administració 

L’arma secreta de Casa Anita, una bonica llibreria especialitzada en llibre il·lustrat amb pati interior, és la seva proximitat al Mercat de la Llibertat de Gràcia. Molta gent que hi va a comprar ha vist les seves portes obertes i, tot i que no es pugui entrar a tafanejar, molts hi han sol·licitat una cita. La llibretera Oblit Baseiria, gran conversadora, creu sobretot en la proximitat, per això no li convenç abocar-se a internet. «No és que no cregui en la venda ‘online’ però a mi m'agrada la llibreria física». Té l’orgull d’haver aconseguit, fa cinc anys, que li respectessin el contracte d’arrendament que, indefectiblement, acabarà a finals del 2020. Aquest termini li ha servit per preparar la compra del local, tot i que aquesta crisi no l’hi posi fàcil. 

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

«Si hem de parlar de mesures oficials, crec que en el sector del llibre n’hi ha una que és relativament fàcil. Que el Govern compri llibres a les llibreries per destinar-los a biblioteques públiques i biblioteques escolars, així es manté la cadena del llibre alimentant distribuïdores, comercials i editors perquè cadascú rebi la seva part». 

Fa uns anys la revista ‘New Yorker’ posava en la seva portada una il·lustració d’Adrian Tomine en la qual una dona recull a la porta de casa seva un paquet de llibres d’Amazon mentre la seva mirada es creua amb la del llibreter que està obrint la porta del seu petit negoci situat precisament sota de casa seva. La pèrdua d’aquesta cultura de barri, de la supervivència del petit comerç de carrer, tan arrelat en la nostra mentalitat mediterrània, és un ensenyament que Oblit Baseiria creu que acabarem aprenent gràcies a aquesta crisi. «Es tracta d’entendre per què dones diners a gent que ja en té molt, de parar-te a pensar en la bogeria que suposa demanar en aquests dies a la plataforma que et porti una cosa tan prescindible com un decantador de vi».