QUÈ PODEU FER AVUI... A CASA

DocuCommons, una mostra per debatre sobre els problemes del món

La Casa Golferichs organitza aquest cicle de documentals que es pot veure gratuïtament 'online' aquesta setmana

Els films aborden temes com la llibertat de premsa, el dret a la privacitat o les desigualtats socials

22168188 59

22168188 59

4
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

Els centres cívics són un element vital de la ciutat per la seva imprescindible aportació cultural al barri. Acosten tota mena d’espectacles i tallers als veïns gratuïtament o a un preu assequible i contribueixen que ampliem els nostres coneixements. Afortunadament, l’actual situació no ha fet que es quedin creuats de braços i han hagut de reinventar-se per continuar preparant-nos activitats interessants. Un bon exemple és el C. C. Golferichs que tenia prevista per a aquests dies la mostra de cine documental DocuCommonsque segueix en marxa en versió ‘online’.

Els responsables de la històrica Casa Golferichs organitzen aquest cicle. / ROJAS VARGAS

Aquest esdeveniment se celebrarà des d’avui i fins al pròxim divendres, cada dia a partir de les 20 hores, tot i que els enllaços estaran disponibles fins a la mitjanit del diumenge 17. Tots podran veure’s gratuïtament a la web de la Casa Golferichs i en podrem donar la nostra opinió a les xarxes socials amb l’etiqueta  #DocuCommonCCGolferichs. L’oferta consisteix en nou interessants films, tots en VOSE, que aborden temes actuals com la llibertat de premsa i la informació, el dret a la privacitat, les desigualtats socials, el silenci entorn de determinats conflictes o el medi ambient i la sostenibilitat. S’apaguen els llums. Comença la projecció.

El dret a la privacitat i els drets humans

 

 

La mostra s’obre avui amb la francoalemanya Nothing to hide (2016, 86 min.), dels debutants Marc Meillassoux i Mihaela Gladovic, sobre els límits de la privacitat. La cinta es basa en les experiències de tres persones: un denunciant de la NSA (l’agència de seguretat nacional nord-americana), una víctima de la Stasi (el servei secret de l’extinta República Democràtica Alemanya) i un jove artista berlinès que creu que no té «res a ocultar» i accepta sotmetre’s a un experiment de vigilància en el qual un hacker Els seus testimonis i vivències descobreixen fins a quin punt formem part d’una societat constantment vigilada en l’era digital.

El film destapa les retallades de llibertats a la Rússia de Putin. / ALEXEI NIKOLSKY / AP

El seguirà Democracia silenciada (2016, 52 min.), codirigida per dos realitzadors del País Basc, Xuban Intxausti i Juanma Arizmendi, que se centra en el cas de Rússia i entrevisten periodistes i membres de diferents col·lectius per denunciar la progressiva retallada de drets i llibertats que està duent a terme el president Vladimir Putin. Completa l’oferta d’avui el curt Gdeim Izik: el campamento de resistencia saharaui (2012, 27 min.), obra de tot un veterà televisiu com Lluís M. Güell (Les veus del Pamano, Ermessenda). El seu treball retrata la lluita d’un col·lectiu que denuncia les vulneracions de drets humans als territoris sahrauís ocupats pel Marroc per mitjà de les imatges inèdites captades per dos activistes al campament de Gdeim Izik el 2010. Un conflicte oblidat sobre un altre poble que ha sigut silenciat.

El nou periodisme, un concurs polèmic i les energies

 

 

L’oferta de demà dijous s’inicia amb l’alemanya Exposing the invisible (2014, 80 min.), composta per tres migmetratges firmats per Mark Tuszynski que aborden temes com els activistes que utilitzen les eines digitals per investigar assumptes per vies poc convencionals o els que rastregen la corrupció mundial, els periodistes que contrasten els discursos governamentals sobre la guerra de Síria amb les proves mostrades als vídeos que poden veure’s a Youtube, els que utilitzen Google Maps per denunciar l’especulació al Líban o els artistes que qüestionen l’ús militar de drons nord-americans al Pakistan. Per resumir-ho en poques paraules: reporters, hackers

 

 

La sessió continua amb la belga De madammen van Mathilde (2012, 52 min.), dirigida per Pieter de Vos. La protagonista, Mathilde, s’ocupa de preparar diverses dones sense recursos per participar en un polèmic concurs de bellesa Miss sense Sostre en què la guanyadora podrà viure en una casa gratuïtament durant un any. Algunes de les participants expliquen davant de la càmera els seus dramàtics problemes que posen de manifest la desigualtat social. Per acabar, Miquel Carrillo presenta Les nostres energies (2014, 44 min.), que denuncia l’escassa sostenibilitat i el concepte poc democràtic de l’actual sistema energètic català, la seva utilització majoritària de fonts no renovables i les agressions ambientals.

La lluita anticapitalista, un vídeo viral i Rwanda 

  

 

L’última jornada, la del divendres 15, començarà amb Mai és tan fosc (2014, 85 min.), d’Èrika Sànchez. Aquest llargmetratge repassa la vida i segueix, al llarg de dos anys, les aparicions del prestigiós economista i activista Arcadi Oliveres, un savi que cal escoltar amb atenció. Va participar en les lluites estudiantils antifranquistes, en els moviments antiglobalització, en la creació del Fòrum Social Mundial i es va unir als indignats. Seguint el format de road movie (pel·lícula de carretera) la directora l’acompanya en el seu combat diari contra el capitalisme salvatge i la seva defensa dels més febles.

 

 

La sessió prosseguirà amb l’alemanya The story of TechnoViking (2015, 50 min.), realitzada per l’artista experimental Matthias Fritsch. S’hi explica les conseqüències d’un vídeo que va rodar el 2000 durant la Fuck Parade on va seguir les evolucions d’un paio tipus musculós ballant desmesuradament. Anys més es va convertir en viral, objecte de múltiples mems i tot un fenomen. Una reflexió sobre els drets d’imatge al segle XXI. Per acabar podrà veure’s Rwanda, la reconciliación obligada (2012, 29 min.), obra d’Oriol Andrés, Carlos Castro, Gemma Garcia i Iolanda Parra. Pretenen repassar les seqüeles que va deixar al país africà el genocidi de 1994 i els programes de reconciliació que es van engegar per mantenir la convivència. Ofereix testimonis de víctimes de la matança, com intenten superar el dolor, promoure la veritat, garantir la justícia així com evitar que aquests fets es repeteixin. Nou treballs compromesos, de denúncia, commovedors per conèixer millor el món en el qual vivim.

Notícies relacionades