13 d’ag 2020

Anar al contingut

CULTURA EN QUARANTENA

Teatre en temps del coronavirus: ser o no ser

Actors, autors, directors i productors expliquen com es preparen per adaptar-se a la 'nova normalitat'

Sense protocols de seguretat clars per als intèrprets, es pregunten com podran actuar mentre no hi hagi vacuna

Marta Cervera

Teatre en temps del coronavirus: ser o no ser

El teatre es debat entre seguir fidel a la seva essència, a aquest contacte directe entre públic i actors en un mateix espai, o reinventar-se per adaptar-se a aquesta nova normalitat imposada pel coronavirus. ¿Continuarà existint el teatre si s’ha de portar mascareta i mantenir el distanciament de seguretat?

Diversos actors, autors, productors i directors s’enfronten aquests dies no només a la crisi més bèstia que ha viscut el sector, sinó també a una tremenda incertesa. Alguns s’han pogut beneficiar dels ajuts del Govern i de la Generalitat. Però mentre no hi hagi protocols per tornar a les taules amb seguretat, no pujarà el teló. Les xifres espanten: només a l’abril es van perdre 2.300 funcions a Catalunya, que representen 15 milions d’euros, segons dades d’Adetca.

El festival Grec, amb el seu intent de desafiar la Covid-19 a base de molta imaginació, podria insuflar una mica de vida en aquest complex panorama. Molts creadors temen pel seu futur. El teatre privat ja ha anunciat que és inviable obrir amb l’aforament reduït. Només els equipaments públics ho podran reobrir a l’octubre sempre que tinguin un pla de riscos laborals adaptat a aquest escenari distòpic. 

Jordi Casanovas, dramaturg. / ALBERT BERTRAN

JORDI CASANOVAS, autor i director: «Ho passarem malament dos o tres anys»

«Hi ha gent en el nostre sector que ho passa realment malament. Vivim una emergència escènica i no s’està actuant rapidesa. Jo tinc la sort de poder viure dels drets d’autor», explica l’autor de ‘Ruz-Bárcenas’, ‘Gazoline’ i ‘Vilafranca’. Creativament el confinament no li resulta productiu. «És difícil concentrar-te i escriure quan tens el nen a casa». També va intentar assajar una obra a distància, s’havia d’haver estrenat al Borràs la setmana passada. «El teletreball és utòpic. El teatre necessita proximitat». Per a ell l’únic positiu d’aquesta terrible crisi és la reflexió que comporta: «¿Quin tipus de teatre volem o necessitem? ¿Què voldrà escoltar el públic quan sortim d’aquí?», es pregunta. «Sens dubte acabaran sorgint novetats interessants, però el teatre ho passarà malament dos o tres anys». L’exaspera la lentitud de l’administració. I critica que promet ajuts, però no ha ingressat un euro encara en els minvats comptes dels creadors. «És una emergència i van lents». No tots podran aguantar. Per això apel·la a la responsabilitat dels teatres públics per evitar «desercions de creadors molt valuosos». Alguns dels seus col·legues pensen a escriure novel·les; ell; per sobreviure, s’està replantejant si entrar al món de l’audiovisual. «Mentre hi hagi el perill de contagi i s’imposi el distanciament, el teatre ho té fotut». 

Gisela Juanet, ànima de Viu el Teatre.

GISELA JUANET, productora de Viu el teatre: «Mai s’ha vist el teatre com a essencial»

«Els diners d’una nova producció que anàvem a estrenar el 2021 han sigut la nostra salvació. Moltes companyies no aguantaran més de tres mesos sense activitat. Si no hi ha feina, hibernaran. Serà dur», assenyala la productora que s’encarrega de la programació infantil del Petit Romea. La seva companyia ha perdut 44 funcions i bolos des del 12 de març fins al juny. Espera tornar a l’activitat a partir del Nadal que ve. Abans ho veu complicat. Les escoles, un dels seus principals clients, tampoc estan per a espectacles. «Aquesta temporada està perduda, però ¿i la pròxima? El problema és que mai s’ha vist el teatre com una cosa essencial i la por dels contagis ho complica tota encara més». La seva productora, com la majoria, va aplicar un erto als treballadors fixos. Els intèrprets es podran acollir a l’atur gràcies al decret llei aprovat dimarts. Calcula que la companyia tardarà un any a cobrar els ajuts anunciats de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat i del Ministeri de Cultura. Exploren noves vies de comunicació amb el públic a través del seu canal de Youtube Viu el teatre TV, que va començar amb 20 seguidors i ja en té 660. «Més enllà d’espectacles mostrem la feina que hi ha darrere d’un espectacle. Ara que tanta gent consumeix cultura a casa val la pena mostrar el que comporta fer un muntatge». Així mateix s’han inventat propostes ‘online’ com un taller de música per a nadons en ‘live streaming’ que es veurà a l’Instagram del consistori de Sant Joan Despí, a més d’altres iniciatives de teatre de carrer adaptades a la ‘nova normalitat’. 

Ivan Benet, intèrpret.

Ivan Benet, actor: «El món audiovisual és la gran esperança blanca»

«Tot i que el reial decret aprovat és important, més ho seria comptar amb l’Estatut de l’Artista i amb un pressupost de Cultura decent: aquest 2% del pressupost de la Generalitat que ja reclamàvem abans d’aquesta pandèmia», diu Ivan Benet, a qui l’estat d’alarma va agafar a punt d’assajar ‘Les tres germanes’ al Lliure. «La meva última feina va acabar el 22 de desembre», assenyala recordant el rodatge de la sèrie ‘Antidisturbios’, dirigida per Rodrigo Sorogoyen per a Movistar+. Gràcies al curs d’escriptura que va fer després a l’Ateneu Barcelonès ha bolcat aquests dies tota la seva hiperactivitat en la creació de relats breus. «M’ha servit com a via d’escapament», admet. Està vivint dels seus estalvis i d’un atur que es va activar amb rapidesa i que li procura 450 euros durant quatre mesos. Tot i que de feina mai n’hi ha faltat, ara, als 43 anys, es penedeix de no tenir un pla b. «Si el teatre no arrenca a la tardor, ¿què faig?», es pregunta. No és l’únic. «El món audiovisual és la gran esperança blanca en aquests moments», afirma l’actor que no entén que «els futbolistes estiguin entrenant però que els actors no puguem assajar». 

El director d’escena Àlex Rigola. / JOSÉ LUIS ROCA

Àlex Rigola, director i productor: «Busquem fórmules teatrals adaptades a la Covid-19»

«La nostra companyia està contemplant totes les possibilitats. No hem parat màquines. L’equip dramatúrgic està buscant vies per fer teatre viable mentre duri la Covid-19: una proposta que permeti relacionar-te amb els espectadors respectant la normativa de seguretat», explica Àlex Rigola. Calcula que hi haurà poca activitat fins a la tardor. Però si arribada aquesta data els teatres no obren, pensa desenvolupar un projecte cinematogràfic. Heartbreak Hotel tenia una obra ja estrenada en marxa i una altra a punt d’estrenar, ‘La gavina’, una producció pròpia amb sis actors que havia d’haver estat a La Villarroel.  «No em puc endeutar més en aquests moments», respon sobre els crèdits tous proposats per les administracions. Espera que no caigui el compromís d’actuar a la tardor al Teatro de la Abadía de Madrid: «Però no sé si es podrà fer al setembre, el gener o el juliol del 2021». 

Àlex Casanovas, actor i president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. 

Àlex Casanovas, actor: «Falten protocols de seguretat per als actors»

«Tot i que es reprogramin espectacles, ningú sap quan tornarem a treballar», reconeix Àlex Casanovas, actor al capdavant de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc). A la fase 1 només pots actuar a l’aire lliure per a 200 persones assegudes a un metre i mig de distància entre elles o en una cosa difícil de rendibilitzar: espectacles amb menys d’un terç de l’aforament de la sala. El problema és que «encara no hi ha protocols de seguretat per a la feina dels actors en un rodatge o un teatre». S’hi podrien imposar els tests, com als futbolistes, «però de moment escassegen». Com que és impensable que els actors actuïn amb mascaretes, el preocupa no saber quan podrà tornar a l’activitat. «Si la temporada 2015-2016 ja un 21% de la professió vivia d’una altra cosa, ara la xifra augmentarà».  

Isabel Vidal, gerent del Grup Focus. / FERRAN NADEU

Isabel Vidal, gerent del Grup Focus: «El teatre és un acte social: s’ha de viure en directe»

«Estem treballant en protocols de seguretat per a públic i actors per poder tornar a la normalitat», explica Isabel Vidal, l’empresa de la qual gestiona el Romea, el Goya, La Villarroel i el Condal. Com la majoria d’empreses, ha aplicat un erto per sobreviure. «Hem parat el primer cop, que ha sigut duríssim». Han estudiat molts escenaris possibles. «Actualment la idea és reiniciar l’activitat al setembre». El que està clar és que després d’aquesta fase d’«hibernació» les coses no tornaran a ser com abans. «La temporada que ve serà de resistència». Aprofiten aquests dies per explorar noves vies ‘online’ sense perdre el contacte amb el seu públic oferint gravacions dels seus espectacles. «La crisi ha accelerat determinats projectes embrionaris de nous formats». Però l’important, recorda, és tornar a les sales. «El teatre és un acte social que s’ha de viure en directe». I recorda que si els teatres han d’assumir la restricció d’aforament no podran obrir. Per això, com a presidenta d’Adetca, associació que reuneix 52 empreses teatrals de Catalunya, lluita perquè les sales recuperin la normalitat al més aviat possible.

Els Pirates, al balcó del Maldà. 

Marina Marcos, Els Pirates: «Hem de repensar la cultura»

«Tots busquem noves fórmules», comenta Marina Marcos, encarregada de producció d’Els Pirates, companyia que gestiona El Maldà, petit espai a prop de la plaça del Pi. «La situació és molt complicada. Si l’aturada s’allarga al desembre, serà dramàtic». Algunes sales podrien desaparèixer. Els Pirates s’han abocat en pensar nous projectes: «I en deixar espai per cuidar-nos perquè la salut mental és important: la incertesa genera ansietat». Han imaginat nombrosos escenaris de cara al futur, cap de meravellós. Creu que s’imposa «repensar la cultura». «El nostre ecosistema és molt delicat».  De moment, ells han posat en marxa dues iniciatives per mantenir el contacte amb el públic. Aquest dilluns llancen un CD amb les cançons de ‘Les feres de Shakespeare’, el seu primer musical de gran format estrenat al Condal a l’últim Grec. I ben aviat podran oferir alguna cosa dels espectacles previstos al Maldà a través de les xarxes socials per ajudar altres companyies i professionals. «L’entrada serà voluntària». Respecte de les mesures del Govern per al desconfinament cultural és taxatiu: «El teatre amb l’aforament limitat al 50% només és possible si rebem ajuts complementaris».