'Beats': un exercici de càlida nostàlgia 'raver'

Cosina germana nostàlgica de ‘Trainspotting’, aquesta comèdia agredolça de Brian Welsh se situa a Escòcia el 1994, després d’haver-se publicat el llibre de Welsh i abans d’arribar la pel·lícula de Boyle. Aquest va ser l’any en què el Govern britànic va instaurar una nova llei d’ordre públic segons la qual s’acabaven, entre altres coses, les reunions a l’aire lliure amb ‘beats’ repetitius per a més d’un centenar de persones. Dos amics adolescents, el Johnno (Cristian Ortega) i l’Spanner (Lorn Macdonald provant d’emular l’Spud), decideixen anar a una ‘rave’ il·legal abans que el primer se’n vagi a viure a un lloc millor.

Personatges i història poden pecar de massa simples, però s’hi respira sinceritat i coneixement de causa. Potser per ajustar-se al gris de l’entorn geogràfic i social, Welsh opta per un blanc i negre que només es trenca realment en la part de la ‘rave’, quan entren en joc els visuals psicodèlics dissenyats per Weirdcore, soci creatiu d’Aphex Twin. Tant en aquest clímax com en la resta de ‘Beats’, la selecció musical és majúscula: supervisa aquest apartat JD Twitch, cofundador de la mítica nit de club Optimo (Espacio) a Glasgow (i així és, sona ‘Optimo’, de Liquid Liquid).