'Huérfanos de Brooklyn': Una invitació a la lectura

Com la formidable novel·la homònima de Jonathan Lethem, la segona pel·lícula d’Edward Norton com a director acompanya un detectiu afligit de síndrome de Tourette que se submergeix en una complexa trama de corrupció civil. La seva intenció és utilitzar-lo com a vehicle a bord del qual exposar formes de racisme, discriminació i gentrificació genuïnament americanes, però es veu llastada per una sèrie de subtrames supèrflues, un afany a explorar idees únicament a través dels diàlegs i una incapacitat general per generar acció i tensió.

Notícies relacionades

Eros, carisma i cançons que perduren

Mor Cruz Novillo, l’‘home que va dissenyar Espanya’

Així mateix, ‘Huérfanos de Brooklyn’ es desvia del seu model de dues formes òbviament desafortunades. En primer lloc, si la novel·la trasplantava les dinàmiques del ‘noir’ clàssic a la Nova York contemporània, la pel·lícula se situa en el 1957 per convertir en rutinàriament literal el que originalment era postmodern, i en el procés recrea de manera tan calculada els detalls de l’època que el seu món acaba sent impol·lut i inert com l’aparador d’una ‘boutique’. En segon lloc, llegir el llibre ens permetia accedir a la ment del protagonista i explorar com les particularitats de la seva malaltia afectaven per a bé i per a mal les seves habilitats detectivesques. La pel·lícula, en canvi, s’acontenta amb

deixar que, en la pell de l’heroi, Norton sobreactuï com si li anés la vida.