Un Sant Jordi estrany i confinat

Fa 89 anys, el 23 d’abril del 1931, se celebrava a la jove Barcelona republicana la primera diada del llibre i de la rosa. Des d’aleshores, la festa mai s’ha deixat de celebrar, ni tan sols durant la guerra civil, tot i que en vuit ocasions va haver de canviar de data per raons diverses, la majoria per coincidència amb celebracions religioses com el Divendres Sant o el Dilluns de Pasqua.

Notícies relacionades

Manolo García i Quimi Portet: «El Último de la Fila és tornar a casa; estàvem bojos per la música i això ens continua unint»

Càsting sense aglomeracions per al film dels Beatles a Barcelona: «Que em rapin si volen»

Aquest 23 d’abril del 2020 no hi haurà festa de Sant Jordi al carrer a causa de les mesures de distanciament pel coronavirus. Un Sant Jordi, per tant, confinat i anòmal; un Sant Jordi a casa, sense parades de llibres ni roses ni autors estampant firmes ni públic prenent vivament els carrers. La Cambra del Llibre i el Gremi de Floristes encreuen ara els dits perquè aquest 2020 no sigui el primer de la història sense diada i que, com a mal menor, la festa es pugui celebrar d’aquí tres mesos, el 23 de juliol, tal com van acordar el dia 14. No sembla probable que pugui ser així, però es tracta de combatre tant el virus com el desànim.

Serà el d’avui un Sant Jordi virtual en el qual, malgrat l’aflicció i l’estranyesa, hi continuarà havent llibres i roses. Esclar que sí. Les llibreries estan tancades, però es poden comprar llibres. Més enllà dels gegants internacionals de venda a domicili, hi ha plataformes com Libelista, Adopta una Llibreria o Llibreries Obertes que permeten adquirir el llibre físic ‘online’ i que te’l deixin a l’ascensor; o comprar per endavant per recollir-lo quan les llibreries tornin a obrir. També les editorials s’han bolcat a intentar mantenir, a través de les xarxes socials, el contacte entre autors i lectors a través de firmes de llibres virtuals o trobades ‘online’. Perquè assumint que aquest estrany Sant Jordi deixarà darrere seu una important reguera de damnificats (editorials, llibreries, autors), la flama ha de seguir viva.