CELEBRACIÓ FRUSTRADA PEL CORONAVIRUS

El Cervantes virtual de Joan Margarit

El poeta català, que hauria d'haver recollit per Sant Jordi el prestigiós premi, va ser homenatjat amb un vídeo en el qual autors, amics i polítics destaquen la importància de la seva obra tant en català com en castellà

El Cervantes virtual de Joan Margarit
3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

En circumstàncies normals, ahir hauria d’haver recollit el Premi Cervantes 2019 el poeta català Joan Margarit. Per homenatjar la seva figura en un dia tan especial, el Ministeri de Cultura i Esport, juntament amb la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura, van difondre un vídeo en el qual apareixen diferents personalitats i amics que parlen de la importància de la seva obra i de la seva relació personal amb aquest creador que, a través dels seus versos, va parlar de llibertat, amor, religió o solitud a partir de les seves pròpies vivències personals des d’una veritat sempre lúcida.

El jurat d’aquesta edició va valorar la capacitat de Margarit (Sanaüja, la Segarra, 1938) per «enriquir» tant la llengua espanyola com la catalana i la seva capacitat per convertir-se en representant «de la pluralitat cultural peninsular en una dimensió universal de gran mestria». En aquest mateix sentit va escollir l’autor el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, recordant, a més, la seva faceta com a professor universitari d’Arquitectura, una pràctica que va combinar al llarg dels anys amb la seva creació literària: «En llengua catalana, en llengua espanyola, és un reflex valuosíssim de la nostra cultura, rica i plural». 

El vídeo s’obre amb el mateix Margarit recitant un vers en castellà i un altre en català d’un dels seus poemes, i es reflecteix l’esperit de la seva obra com a pont entre les dues llengües: «Como las gaviotas / Cruzando temporales / se aprende a planear. / Sobrevolar la vida / para avanzar usando / la violencia del viento / igual que las gaviotas». 

Els editors Josep Lluch i Chus Visor recorden els seus vincles professionals des de fa més de vint anys, que es remunten a la publicació del seu descarnat i estremidor llibre ‘Joana’, la crònica dels vuit mesos previs a la mort de la seva filla, que va suportar al llarg de 30 anys la síndrome de Rubinstein-Taybe. «Intentava posar en ordre el seu món i potser sense saber-ho va ordenar el món dels seus lectors», reflexiona Lluch.  «Per a mi és una de les grans elegies que s’han escrit en llengua espanyola», afegeix Javier Cercas

Jordi Gracia, assagista i catedràtic de literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, reconeix que li va resultar emocionant haver-lo conegut i comprovar el parentiu, la similitud entre l’autor dels poemes i la persona, «potser amb l’única diferència del riure, de l’humor, de la rialla». De la mateixa manera, el recorden l’historiador José Carlos Mainer i el periodista i escriptor Juan Cruz. «Ell és justament el que diu cada un dels seus poemes. Sense trampa ni cartró. És la dignitat feta poesia», afegeix Lola Larumbe, de la llibreria Alberti de Madrid.

Notícies relacionades

Les noves generacions han volgut afegir-se a aquest homenatge, com és el cas de la jove poeta Elvira Sastre, premi Biblioteca Breu 2019. «No concebo una prestatgeria sense les seves obres, la poesia sense el seu nom i un dia del llibre sense la seva història literària». També companys de la seva altra ocupació, l’arquitectura, com Rafael Moneo: «Tots sabíem que aquell jove catedràtic d’estructures que t’explicava l’assignatura amb sorprenent claredat també feia versos».

L’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince recorda una de les seves frases més inspiradores: «Per més bonic que sigui un poema, ha de ser sempre cruel». I la periodista Pepa Fernández evoca que, en cada una de les seves entrevistes, la deixava amb més preguntes que respostes, perquè sempre la feia reflexionar. El vídeo acaba amb Miguel Poveda interpretant a cappella ‘No et veuré mes’, que va incloure en el seu àlbum ‘Desglaç’, del 2005, amb lletra d’un poema de Margarit.