Els festivals espanyols de cine, en suspens pel coronavirus

Faltaven tot just tres dies perquè comencés la 23a edició del Festival de Màlaga quan es va haver de suspendre per la magnitud que estava adquirint la crisi del coronavirus. A partir d’aquell moment, tots els certàmens que tenien previstes les dates a la primavera es van anar cancel·lant un rere l’altre. No quedava més remei. En la major part dels casos, és impossible saber a hores d’ara si podran ressituar-se més endavant en el calendari quan la pandèmia hagi remès o si deixaran de fer-se de manera definitiva.

Pot ser que la tragèdia de no poder tirar endavant tots aquests festivals que suposen l’inici de la temporada de cine al nostre país i que es trobaven ja organitzats, no es pugui comparar a la cancel·lació d’un gegant com Cannes, en el qual s’aglutina bona part del cine que veurem al llarg de l’any i que concentra el mercat de venda més gran del món, però el cert és que són fonamentals perquè es mantingui sa i estalvi el teixit audiovisual i cultural del sector a Espanya. 

En el cas de Màlaga, es perd l’oportunitat de llançament de tota la nova remesa del cine espanyol dels pròxims mesos, però no només això, també la impossibilitat de celebrar el MAFIZ, la zona d’indústria que serveix per bastir ponts amb Llatinoamèrica.

El BCN Film Festival s’ha atrevit a una reubicació en unes noves dates, del 19 al 26 de juny, no obstant, no queda clar que la situació es pugui normalitzar per a llavors. ¿Podran fer-se desplaçaments? ¿Estarà permès que les sales puguin acollir un aforament multitudinari?

El D’A Film Festival de Barcelona, ateses les circumstàncies, ha decidit realitzar una versió en ‘streaming’ a través de la plataforma Filmin per no perdre tota la feina que havia fet fins al moment. Una manera d’adaptar-se a les circumstàncies en un moment de total incertesa.

Però, anem una mica més enllà en el temps, al Festival de Sant Sebastià, l’únic de Classe A al nostre país que se celebraria entre el 18 i el 26 de setembre. «Nosaltres estem intentant continuar treballant com si fos una edició normal, però amb totes les incògnites del món», explica el seu director, José Luis Rebordinos a EL PERIÓDICO. «Serà clau saber què passarà amb Cannes, si tindrà lloc o no, perquè això marcarà el futur dels altres festivals».

Un any anòmal en tots els sentits

Molta gent de la indústria té els ulls posats en els festivals que se celebrarien en la ‘rentrée’ de la tardor com un mitjà per poder reobrir els mercats. És una cosa que contempla Rebordinos i el seu equip a l’hora de poder replantejar aquesta edició d’una altra manera. Tenen de marge fins al maig, però asseguren que, en qualsevol cas, seria un any anòmal en tots els sentits. Tot i que en la seva programació poguessin recuperar títols que no han pogut estrenar-se en altres certàmens en l’hipotètic cas que no es produïssin, el cert és que, amb els rodatges paralitzats i la postproducció sense acabar, són moltes les pel·lícules que no arribarien a les dates previstes, cosa que afectaria especialment bona part del cine espanyol que tenia pensat participar a Sant Sebastià.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

La preocupació es respira a l’ambient, tot i que com diu Rebordinos, en aquests moments l’important és salvar vides humanes i aturar l’expansió del virus. «La resta, ja vindrà. Sabem que hi haurà retallades econòmiques perquè hi ha altres prioritats, però ja ens en vam sortir després de l’anterior crisi. Pot ser que calgui alentir-ho tot una mica, però intentarem que sigui com menys millor».

Una cosa semblant passa amb el Festival de Sitges, situat just al darrere de Sant Sebastià, del 8 al 18 d’octubre. El seu director, Àngel Sala, declarava aquests dies a l’ACN que «si tenim problemes per celebrar el festival, serà dolent per a tothom». Han sigut moltes les pel·lícules de gènere fantàstic que han abordat el tema dels virus i de les pandèmies i que hem vist precisament a les pantalles de Sitges, però en aquesta ocasió, la realitat ha superat la ficció.