28 maig 2020

Anar al contingut

RECITAL A LA XARXA

Estopa reuneix 175.000 fans: «Tornarem quan obrin els bars»

Els germans Muñoz van cantar nou cançons, van fer broma amb els seus seguidors i van jugar amb els filtres d'Instagram en el seu concert en 'streaming', que van dedicar als professionals de la sanitat

Jordi Bianciotto

Estopa reuneix 175.000 fans: «Tornarem quan obrin els bars»

ACN

Cada un a casa seva, perquè, tot i que a molts els sorprengui, no viuen junts sinó amb les seves respectives famílies, i servint-se dels mòbils. «¡A casa del cantant, micro de pal!», va dir fent broma el Jose quan el directe d’Instagram va començar a córrer, observant el seu germà David des de la meitat superior de la pantalla. «Això és bastant nou per a nosaltres, perdoneu que flipem amb els filtres», va afegir mentre multiplicava la seva imatge i veia David envoltat de cors. «Això és una collonada, ¡però mola!».

El «concert casolà» d’Estopa, així el va qualificar el Jose, executat a porta tancada (o a «Porta Cerrada», va afegir el David en al·lusió al festival empordanès), va començar amb els senyors artistes fent-se seva la tecnologia i celebrant la trobada virtual. «És la primera vegada que estem tant temps separats», van confessar. Primer missatge per aixecar la moral. «Això passarà i ho superarem amb el millor sentit de l’humor possible», va assenyalar el David. I després de dedicar el recital «a tots els sanitaris i la gent que està allà lluitant», van arrencar amb ‘Despertar’, del seu últim disc, ‘Fuego’.

Aplaudiments mutus

La latència, el retard amb el qual a cada un li arribava el so de l’altre, impossibilitava que tots dos cantessin i toquessin alhora, i van anar alternant-se cançons: ‘Ya no me acuerdo’, com sempre a càrrec de Jose; ‘Mi cama’, rescat de la maqueta originària, per part del David. I a partir de ‘Tu calorro’, repartint-se estrofes. Entre tema i tema, tan aviat podien emprendre una dissertació sobre la ‘grip espanyola’ («que va ser als Estats Units, durant la Primera Guerra Mundial», va il·lustrar el David) com assajar embarbussaments (dir «Café Japón» ràpid i moltes vegades seguides) o continuar explorant els filtres, sobretot el Jose: amb el cap en flames, cellajunt o amb ulleres de mirall. Al David se li va escapar el riure en alguna cançó davant d'aquestes visions. «¡Perdó, perdó!». Els aplaudiments se’ls van haver de dedicar a ells mateixos, tot i que no parava a la reguera de missatges a peu de pantalla.

Van informar que estan «intentant ressituar» els concerts del mes d’abril i el maig, com els de Granada i Sevilla, i que les mateixes entrades seran vàlides. La tornada es concretarà «quan obrin els bars», va aventurar el Jose. Van seguir amb ‘Cuando cae la luna’, ‘Los globos’ i ‘Vuelvo a las andadas’ i, atenent les peticions, ‘Demonios’ i ‘Como Camarón’ com a comiat. Bon humor, el comptador enfilant-se fins a les 175.000 visites, i una crida encoratjadora com a comiat. «Tot millorarà i tornarem a ser els que érem, i a viure com vivíem, i a fer-nos abraçades», va desitjar el David. «Estimada gent, hem de resistir».