Crítica de 'Crip Camp': com començar una revolució

Després de l’oscaritzat ‘American factory’, el nou documental producte de l’acord entre Netflix i els Obama (a través de la seva companyia Higher Ground Productions) és l’emotiu ‘Crip Camp’: la poc coneguda història del campament d’estiu de les muntanyes de Catskills, al sud-est de l’estat de Nova York, on es va gestar el moviment pels drets dels discapacitats.

El nostre Ciceró inicial és el codirector del film, Jim Lebrecht, nascut amb espina bífida, però exemple de mobilitat i optimisme des de la infància. A l’estiu de 1971 es va apuntar a Camp Jened (era el veritable nom del lloc), «un campament per a discapacitats organitzat per hippies». En aquella utopia va trobar una comunitat, la popularitat i la seva primera nòvia. Els seus companys campistes Denise i Neil Jacobson van acabar casats.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Però a més d’un lloc on aprendre a fer petons (i a combatre les lladelles), Camp Jened es va convertir aquell estiu en fòrum de debat, en espai on compartir experiències i organitzar-se per veure com podien ajudar-se entre tots; no només al campament, també després. Judy Heumann, una de les monitores, va presidir l’organització política Discapacitats en Acció i va acabar arrossegant amb si molts dels seus antics camarades. Van liderar un moviment sense el qual mai s’haurien complert les promeses de la llei de rehabilitació de 1973, ni s’hauria promulgat la llei de nord-americans amb discapacidades de 1990.

Alternant entre metratge de vídeo primitiu i entrevistes actuals amb els protagonistes, encara vius, el documental de Lebrecht i Newnham recorda amb l’èpica necessària, però sense excessius victimismes (ells només volien formar part del món), les decisives etapes embrionàries d’una lluita que encara avui s’entaula.