'Fahim': escac a la intolerància

El 2008, un nen de 8 anys anomenat Fahim Mohammad va fugir de Bangladesh amb el seu pare amb destinació a París per demanar asil polític; quatre anys després, el nen es va convertir en campió mundial d’escacs. Per recrear la seva història, el director Pierre-François Martin-Laval es basa en el llibre autobiogràfic que Mohammad va escriure a quatre mans amb qui va ser el seu entrenador, Xavier Parmentier, però aquestes credencials no impedeixen que el seu retrat de la relació entre aprenent (Assad Ahmed) i mentor (Gérard Depardieu) es construeixi sobre un estereotip, segons el qual la desconfiança i la incomoditat inicials donen pas a una amistat profunda.

Les tàctiques de joc i les màximes vitals que el mestre subministra a l’alumne proporcionen a la pel·lícula la bastida metafòrica sobre la qual construeix la seva crítica a la falta de protecció i els obstacles burocràtics que els sol·licitants d’asil es veuen obligats a patir a França, explicitats a través d’una subtrama que implica el pare del jove protagonista i que resulta tan previsible com previsiblement sentimental. Tant al llarg d’aquesta com del relat en el seu conjunt, Martin-Laval sovint recorre a personatges unidimensionals i situacions improbables que aporten dosis addicionals d’almívar i afectació dramàtica, i acaben així endinsant una història per si mateixa sensiblera al terreny del ‘kitsch’.